Laura Estiarte és la vocalista de The Scarlett Brotherhood. Al costat del guitarrista Robert Pujol, Àlex Bagaria, que toca l’harmònica, el violinista Elias Porter i el contrabaixista Òscar Llauradó, formen un grup musical inspirat en la música del sud dels Estats Units, tractant gèneres musicals com ara blues, folk, bluegrass, gòspel i country. Actualment, els artistes es preparen per actuar el pròxim 22 de maig a l’Auditori Nacional d’Andorra. 
 
–Com es va crear el grup?
– Robert Pujol i jo vam crear un grup que es deia Lady Scarlett. L’estil era de música acústica i rock. Més tard, vam evolucionar fins a formar The Scarlett Brotherhood. L’estil ha canviat moltíssim, abans eren dos i fèiem tot de forma molt minimalista. Ara, decidim fer un altre tipus de música que, bàsicament, és diferent.

–Per què van elegir aquest nou estil?
– Ens va començar a agradar, vam viatjar als Estats Units i vam gaudir d’aquesta música. Així, vam decidir fer un grup més gran en el qual ens coneixíem tots els components. Volíem fer aquest projecte amb aquest seny. Tots van dir que sí, ja que es tracta d’una iniciativa nova a Andorra

–Creuen que el públic se sorprèn quan comença a veure les seves actuacions. Per què?
– Quan vas a un espectacle més convencional, no esperes trobar-te amb el tipus de concert que fem. Nosaltres arribem amb un estil molt americà, sortim a l’escenari vestits amb petos texans, barrets de cowboy i no ho espera gairebé ningú. També toquem instruments que no es veuen als escenaris normalment. Tot i això, la resposta ens va sorprendre molt perquè des del minut u, la gent ha tingut molt bona rebuda i ha gaudit.

–La Covid ha condicionat els vostres plans?
– La pandèmia ens ha afectat, però no ens podem queixar. L’any passat, acabades les restriccions, vam ser el primer grup a fer un concert. Després, vam poder treballar durant tot l’estiu.
–Les seves actuacions, condicionen en l’estat anímic de la gent en una situació complicada com la que vivim?
– Crec que donen molt bon rotllo. Les nostres cançons tenen tempos molt ràpids. És música que potser no se t’ocorre escoltar, però després ens veus sobre l’escenari i tenim molta afinitat.

–Destacaria algun moment o cançó del proper concert?
– Et diria que totes, qualsevol cançó de les de creació pròpia valdria, però m’agrada molt Ever free. A banda de les nostres, també adaptem cançons famoses a un estil propi. Normalment són temes tradicionals.

–Tenen nous projectes en ment?
– Estem gravant un disc i la nostra intenció és que surti a finals d’any. Encara no sabem quin serà el nom. Però, ara per ara, estem centrats per oferir un bon concert.