Antoni Julià i el dibuix no són grans desconeguts. La seva professió, decorador d’interiors, el feia passar hores amb el llapis a la mà; ara, ja jubilat, ha fet de la professió un hobby per ocupar el temps.
 
–L’espai La Peixera d’Escaldes-Engordany acull fins a final de mes l’exposició ImaTgina, què és el que trobarà l’espectador quan la visiti?
–Una exposició dividida en dues parts; d’una banda, hi ha set quadres que vaig fer fa uns temps i que representen llegendes i costums. No són quadres clàssics, sinó que surten una mica de l’habitual tot i que són temes recurrents, com la Mare de Déu de Meritxell, Canòlich, el Casamanya, entre altres. I per altra banda, he agafat lloses de teulades i he fet insectes amb fang i cuites al forn. La combinació de les dues coses, juntament amb els forats buits al dels costats de cada una de les lloses, fan la sensació que volen escapar cap als costats.

– I d’aquí el nom de l’exposició?
–Sí, el nom de l’exposició és una combinació entre imatge i imaginar. Qui vingui a veure-la, per un cantó, té els quadres en què hauria d’imaginar i reflexionar; entrar dins els quadres, i imaginar la vida que es portava en aquell temps i reflexionar si era millor o pitjor. Passant a l’altre cantó, visualment és un grup d’animals que omplen tota la pissarra, però, jo, com a metàfora, he fet que si aquests animalets fossin humans quin col·lectiu seria. Cada persona haurà de veure què li diuen, o no, a ell aquestes figures.

–Com va sorgir la idea de fer aquesta exposició?
–Soc membre de La Xarranca, tenia aquests quadres i els volia exposar; vaig pensar en La Peixera i en aquest espai hi ha aquest caseller, que cada artista l’utilitza de la forma que més li convingui; jo, pensant, em va sorgir la idea de la pissarra.

–Què l’ha portat a pintar i a fer les figures de fang?
–Jo he sigut decorador interiorista d’uns magatzems d’Andorra i sempre he tingut aquesta passió pel dibuix. No m’he pogut dedicar a pintar com artista, però sempre he fet, amb la meva professió, dibuixos, projeccions, etc. Durant la meva època com a treballador van sortir alguns quadres i, quan em vaig jubilar, em vaig poder dedicar més a pintar, que sempre m’ha apassionat.

–De la professió ha passat a ser un hobby per ocupar les hores lliures?
– Sí, pràcticament sí, tot i que mentre treballava també vaig poder pintar una mica. Ara estic al Centre Cultural de La Llacuna, tot i que vaig per lliure; vaig fent les meves obres entre l’estudi que m’he muntat a casa i La Llacuna.

–Com serà el futur d’Antoni Julià com artista?
–No em plantejo cap repte; mentre pugui i tingui ganes, seguiré amb la meva rutina de pintura. No sé si m’arribarà cap altra exposició, però, per mi, el més important és gaudir del que faig. H