El Daniel Tarragó és sociòleg, soci fundador i director de Neòpolis –una consultora d’innovació social–, professor associat a la UAB, i conferenciant. Està fent una formació amb treballadors de l’administració pública andorrana sobre participació ciutadana. 
 
–En què consisteix aquesta formació?
–L’objectiu és clarificar el concepte de participació ciutadana: desmentir tòpics; aportar noves reflexions; analitzar casos pràctics; parlar d’experiències de pressupostos participatius, en tant que ha esdevingut l’instrument estrella de la participació; parlar sobre la transversalitat interna i el funcionament intern de l’Administració, com a clau de l’èxit d’aquests processos... Establir la base d’aquest element d’innovació pública.
 
–Quin és el retorn fins ara dels participants?
–La receptivitat està sent molt bona i els inputs que tinc és que la cosa està agradant for- ça. Com deia, estem establint el concepte de la participació ciutadana, perquè l’hem pervertit molt i cadascú entén el que vol. Les administracions són eficaces i eficients fent coses, però que no sempre resolen els problemes de la gent. Per tant, això de la participació va de democratitzar les polítiques públiques i d’introduir-hi intel·ligència, amb l’objectiu fonamental que aquestes polítiques públiques tinguin una major probabilitat d’èxit a l’hora de resoldre uns problemes ciutadans cada vegada més complexos.

–Certament, la participació ciutadana ha pres força darrerament...
–Sí, és una cosa que, no ens enganyarem, els últims anys s’ha posat de moda. Però això no vol dir que sigui una moda, i de nosaltres depèn que sigui quelcom que integrem en la manera de governar. Per això penso que cal persuadir i seduir perquè els tècnics i els polítics estiguin disposats a canviar determinades coses. Crec que hi ha una obsessió constant per l’eficàcia i l’eficiència que ve dels postulats neoliberals dels anys 80 basats en la triple E: Eficàcia, Eficiència i Economia. La pregunta és: després de més de 40 anys de gestions eficientistes, algú ha notat alguna millora pel que fa a la capacitat que tenen les administracions de solucionar els problemes de la gent? Penso que la resposta segurament seria no, així que si volem resultats diferents, haurem de fer-ho de forma diferent.

–A Andorra li seria més senzill fer projectes grans de participació ciutadana?
–És veritat que la major part de processos participatius es duen a terme en l’àmbit local perquè és més còmode, però això no vol dir que no es puguin dur a terme en àmbits supramunicipals. Considero que si volem dissenyar un pla estratègic de país, a Andorra per exemple, seria molt convenient comptar amb metodologies de participació ciutadana per tal de poder-ho fer també entre tots. Perquè si no fem plans molt tecnocràtics que ningú entén i són poc aplicables. La ciutadania segurament també hi tindrà coses a dir perquè són experts del territori. La combinació de tots els actors farà que millori la gestió de la cosa pública i que afrontem la resolució d’uns problemes que, a hores d’ara, no encarem amb massa èxit.