La posada en escena aquest cap de setmana de la sarsuelacubana Cecília Valdés a l’Auditori Claror de Sant Julià clourà la 6a temporada d’òpera d’Andorra i suposarà la primera col·laboració amb el reputat director d’escena mexicà Federico Figueroa.

Com arriba un enginyer a convertir-se en director d’escena?

Jo soc de Chiapas, una part del país molt endarrerida tant econòmicament, com a nivell social i cultural. Al meu poble ni tan sols hi havia un teatre. Els meus pares em van dir que havia de ser enginyer però des d’adolescent tenia inquietuds creatives i volia fer teatre. Als 16 vaig veure una òpera per primera vegada i em va marcar. Un cop acabada la universitat vaig decidir provar sort com actor i cantant d’òpera, però aviat vaig descobrir que se’m donava millor dirigir, i em vaig centrar en això.

Hi ha diferències entre dirigir teatre i una sarsuela o òpera?

Sí, és molt diferent. Els textos són plans, i els actors de teatre construeixen el personatge amb la paraula, fent inflexions, respiracions, etc. En el cas de l’òpera o la sarsuela, s’ha de donar prioritat al cant, però també als compassos de la música que marquen en quin moment es produeixen les accions que farà cada personatge. Hi ha certs condicionants, però la música té un potencial dramàtic extraordinari, cada so té un significat emocional diferent.

Què fa exactament un director d’escena?

Quan em fan un encàrrec, el primer que demano són els plànols del teatre on es representarà l’obra i saber quin serà el meu pressupost. A partir d’aquí amb es tècnics i el dissenyador de vestuari estudiem què podem fer, ens documentem i li donem forma. Si ja s’ha representat, miro com s’ha fet per no repetir; en el cas de Cecília Valdés, s’ha representat en poques ocasions, i he volgut fer-la des d’un enfocament realista, mantenint-la en l’època original, a la Cuba de 1830, però que a la vegada s’entengui avui dia. Hem hagut de documentar-nos molt, i també hem llegit la novel·la a partir de la qual neix la sarsuela. El meu treball consisteix en pensar-ho tot i donar-li forma.

Cada director té el seu estil. Quin és el seu?

A mi m’agrada la transgressió, avançar, però mantenint la tradició. No vull ser l’enfant terrible. L’experiència m’ha ensenyat que pots ser més o menys modern en funció del context i del tipus de públic que veurà la representació. Busco l’equilibri.

Quines són les seves òperes preferides com a espectador i com a director?

Com a espectador, m’encanta Der Rosenkavalier, d'Strauss. La podria veure tots els dies. I com a director d’escena, la que més m’agrada és la que estic treballant en cada moment. Ara estic enamorat de Cecília Valdés.

I l’òpera més complicada de dirigir?

Madama Butterfly. És meravellosa per veure-la, però em donaria terror dirigir-la, perquè costa molt transportar-la temporalment i a nivell de l’espai on té lloc el drama.

La ‘Zarzuela Cecília Valdés’ es representarà aquest cap de setmana a l’auditori Claror de Sant Julià.