La companyia andorrana Líquid Dansa oferirà l’actuació Caixa o Faixa a partir del dia a Encamp, en la qual els espectadors podran gaudir tant de la disciplina teatral com de la dansa. Olga Da Chuna forma part de la companyia i de la mateixa acadèmia Líquid Dansa, com a professora de ioga, en la qual joves de totes les edats gaudeixen de diferents activitats artístiques. A més, té un paper important en aquest espectacle que es caracteritza per la seva frescor, amb la intenció d’entretenir al màxim a un públic que viu el difícil moment marcat per la pandèmia.
 
–De què tracta l’obra?
–És una obra on no hi ha una història com a tal. No és una obra a l’ús. Són diferents escenes i que enllacem, i el nexe comú de totes les coreografies és la caixa. Resta la imaginació del públic, no sols són coses físiques. Dins d’una caixa pot haver-hi moltes coses. No només físiques, també emocionals.

–Es combina la dansa i el teatre en parts iguals?
–Pot ser, aquesta, de les obres dels últims anys, és la que més dansa hi haurà. De fet, no hi ha text. Hi ha un esquetx amb més teatre, però la majoria són coreografies. 

–Quina relació hi ha entre les dues disciplines?
–Tenen moltes diferències, molts preferim estar dins la part més vinculada a la dansa i altres membres de la companyia prefereixen combinar també amb les funcions d’actrius o actors. Dins del panorama nacional ens diferenciem per fer dansa i teatre. Són dues disciplines que poden anar juntes, però no té per què fer-ho. Pots veure obres que tinguin més interpretació o text i altres que es basen en el ball. El nexe comú és la interpretació. Poden anar de la mà o separats, però en el nostre cas, normalment, van juntes.

–Destacaria un moment especial de l’espectacle?
–El moment amb el qual ens quedem tots és l’escena més interpretativa, que és molt fresca, graciosa i diferent. És una obra que volíem oferir en el moment en el qual estem, La intenció és que el públic pugui gaudir d’una actuació dinàmica.

–La pandèmia els afecta a l’escenari?
–La sensació és completament diferent. Ho agafem amb més ganes, però les restriccions que hi ha per a tothom, també estaran per a nosaltres. Si no hi ha una actuació programada, no assagem. Quan pugem a l’escenari, l’aforament limitat fa que costi una mica.

–Són un exemple per als nens i nenes de l’acadèmia?
–Intentem motivar als més petits, la majoria dels membres de la companyia som equip docent. Gairebé sense voler, els alumnes volen reflectir-se amb els professors. A l’acadèmia jo no estic en el de dansa, però veig als meus companys i les seves alumnes i alumnes són els primers que demanen entrades als pares per a venir a veure’ns. Líquid Dansa és una petita gran família.