La pandèmia l’ha convertit en un rostre conegut, però, des de fa anys, a David Jiménez l’apassiona la llengua dels signes.
 
–Arran de la pandèmia, a Andorra se li ha començat a donar visibilitat a la llengua dels signes. Per què ara?
–Crec que és perquè per a la majoria d’aquestes persones que no saben llengua de signes, però que tenen una discapacitat auditiva, els hi és molt important l’expressió facial, ja que per a ells és el 90% de la seva comunicació. Amb la introducció de la mascareta, aquesta gent està patint molt i els hi suposa una barrera important i el col·lectiu reclama, a escala d’institucions, ajudes per a comunicar-se.

–Com es podria ajudar a aquestes persones?
–A banda d’utilitzar mascaretes transparents, que permetria l’accés d’aquestes persones a llegir els llavis, seria molt important en l’àmbit educatiu començar, des de molt petits, a introduir a la gent llengua dels signes, no només la persona que té discapacitat i necessita aprendre aquesta llengua, sinó també a les persones que l’envolten per poder fer una millor inclusió i que puguin fer una vida social com la resta de persones.

–En quins moments aquestes persones necessiten la figura de l’intèrpret o mediador?
–Sobretot, en institucions. Aquestes haurien de comptar amb una persona que donés suport a aquestes persones; a hospitals també seria interessant que es cobrís aquesta necessitat o un servei telefònic que inclogui un intèrpret amb llengua dels signes.

–Quina ha estat la teva motivació per haver estudiat la llengua dels signes?
–Sempre, des de petit, m’ha encantat ajudar la gent amb vulnerabilitat. Des de que tinc ús de la raó sempre m’he sentit atret quan veia la gent parlant amb les mans i ara ja porto més de 15 anys estudiant la llengua dels signes. És una feina que em dona molta satisfacció; després de fer la feina el sentiment és molt positiu de saber que aquesta persona ha pogut comunicar-se, explicar el que està sentint, les seves necessitats, etc.

–A Andorra hi ha molta gent que utilitzi la llengua dels signes per comunicar-se?
–Exactament no ho sé. Jo, per exemple, només tinc contacte amb cinc usuaris d’Escaldes que són sords i que es comuniquen amb la llengua dels signes. Sí que sé que hi ha  més gent que és sorda i que no sap comunicar-se amb llengua dels signes i que necessita molt la lectura labial, perquè, aquí a Andorra, pel que tinc entès, s’ha intentat reforçar només la part oral i no aprendre la llengua dels signes.

–És una formació que requereix un aprenentatge continu?
–És una titulació que, quan jo vaig estudiar, només hi havia cursos en associacions, després es va crear el cicle de grau superior i ara fa dos anys que s’ha creat el grau de quatre anys a la universitat. Has d’estar contínuament en formació perquè el vocabulari és molt ampli; com qualsevol llengua, evoluciona i, com pot passar en l’anglès o francès, si no s’utilitza s’oblida. H