Per a María Moreno ballar flamenc és tan natural i necessari com respirar. En els últims anys s’ha convertit en tot un referent d’aquest gènere musical i els seus espectacles l’han consolidat com una de las bailaores més rellevants del panorama actual. El cap de setmana passat va presentar al segon cicle de Lauredià Flamenca-Verde que te quiero verde, el seu últim espectacle, More no more, guardonat en la darrera Biennal de flamenc de Sevilla.

Com van ser el seus inicis en el flamenc?

Sempre explico que em vaig apropar al flamenc des de ben petita d’una manera molt natural. Jugava a ballar, sense premeditació.

I continua sent un joc?

Ara s’ha tornat una mica més seriós (riu), però intento no perdre una mica d’aquest joc i gaudir-ho com quan era petita, perquè si només ho veiés des d’una perspectiva més seriosa, en donaria vertigen.

Els premis pressionen a l’hora de crear?

Els premis i el calor del públic els transformo en afecte cap a l’art que estic fent per evitar la pressió. Quan estic a l’estudi creant m’oblido de tot i intento ser tan lliure com quan ho feia de petita.

A més de la tècnica. Quines característiques ha de tenir un bailaor o una bailaora?

La tècnica es pot estudiar i és qüestió de ficar-li hores, però l’important és la personalitat i el cor del bailaor o bailarora. Ningú s’assembla a tu en la manera de sentir, cadascú és únic. Has de tenir seguretat en tu mateixa i creure en tu.

Ara presenta nou espectacle amb títol en angles, More no more.

El títol engloba moltes coses: el joc estètic del meu cognom, la universalitat del flamenc, ja que nosaltres treballem moltíssim a l’estranger. A més, es molt divertit, perquè cada persona el diu a la seva manera.

Els entesos el defineixen com impactant. Vostè, què diria que és?

És un viatge pel flamenc a través dels sentiments. Heintentat plasmar que soc una bailaora del segle xxi, amb una estètica molt nova. Crec que aconsegueixo un espectacle equilibrat, sense encasellar-me ni en el flamenc d’arrels ni en el contemporani.

És la primera vegada que actua a Andorra?

Sí. M’ha encantat apropar el flamenc a més públic. Jo sempre dic que el flamenc és estrany, perquè és universal però minoritari. No mou masses, però és universal.

L’any passat també va presentar Yo bailo, un llibre de fotografies amb textos seus. Què volia transmetre?

La fotògrafa Susana Girón em va acompanyar durant el llarg i dur camí creatiu de More no more. El resultat em va semblar brutal perquè havia captar les entranyes del procés. Llavors em va suggerir que escrivís el que jo havia viscut en cada moment fotografiat. Al llibre es veu la persona que hi ha darrere la bailaora.

Està de gira amb l’espectacle ‘More no more” i presentant el fotollibre ‘Yo bailo’.