La Meri Cookie té una pastisseria on fan pastissos personalitzats, convertint aquests dolços en autèntiques obres d’art. Va crear la botiga el 2012 amb una amiga també anomenada Meri, i ara treballa juntament amb l’Anna Baltiérrez i la Marta López.
 
–D’on neix el seu interès per la pastisseria?
–Vaig estudiar als Estats Units i allà els pastissos eren així i em cridaven molt l’atenció. Aleshores, quan vaig tornar aquí, vaig seguir fent pastissos amb idees que m’enviaven les amigues d’allà i vaig anar fent aquestes  creacions quan a Andorra encara no hi havia res. Així que, a poc a poc, la gent me’n va anar demanant i d’un hobbie es va fer un negoci. Llavors sí que vaig tornar als Estats Units per fer una formació aprofitant unes vacances, però tot plegat es va donar a força de fer-ne molts. 

–És a dir, que va ser autodidacta?
–Sí, perquè aleshores no hi havia res d’això i m’inspirava amb revistes que m’enviaven des dels Estats Units. A més, alguns ingredients eren molt estranys, ni sabia què eren… Però bé, de mica en mica. Al final es va posar de moda i es va fer més fàcil trobar els ingredients, tot i que encara hi ha material que costa de trobar.

–Quanta feina pot suposar fer un d’aquests pastissos?
–Nosaltres fem diferents pastissos. Per exemple, amb un cheescake trigues dos dies perquè ha de reposar, però per un naked cake, que porten una crema dins, potser el tens en dues hores. Però el que són pastissos decorats, depèn de què et demanin: pots estar-hi des de quatre hores fins a dies. En una ocasió, el motorista Àlex Rins ens va demanar un pastís per la seva xicota que feia 1,65 metres d’alçada, i hi vam estar una setmana, fent també les figures i tot el que ell volia. Va ser una cosa impressionant. Cal tenir en compte que són pastissos molt elaborats, i la gent a vegades no entén la qüestió del preu, però són costosos perquè hi passem moltes hores per enllestir-los. De fet, sovint no es paga el preu que realment valen perquè si no, no en comprarien, tot i que ara ja hi ha més gent que s’ha acostumat a pagar per un pastís.

–Quina ha estat la petició més original?
–Sens dubte, la més original de totes ha estat aquesta de l’Àlex Rins. Però n’hi ha hagut moltes d’especials: la reproducció del cotxe de l’Albert Llovera; bosses de mà de totes les marques que es puguin imaginar; a una youtuber que busca cases antigues també li vam fer una rèplica amb tots els elements significatius d’un habitatge... Hem fet una mica de tot, i és veritat que cada cop fem més projectes grans, que és el més divertit i que més gaudim.

–Havien fet tallers. Els mantenen?
–Ara els estem reprenent, després d’aturar-los per la Covid, els tallers d’aniversari. És una forma de celebrar els aniversaris, ensenyem al grup de nens a fer algunes coses per acabar fent el seu pastís. Era una cosa que funcionava molt bé, cada cap de setmana en teníem diversos, i pels nens resulta molt divertit.