Joan Pera interpretarà al personatge Albert Ametller i Amargant, un home sense sort, en l'obra de teatre Alguns neixen estrellats a Sant Julià de Lòria els dies 28 i 29 d'abril. Es tracta d'una representació d'humor, basada en una mítica sèrie emesa per la BBC durant els anys 80. Un altre dels protagonistes és l'actor David Olivares, que es fica en el paper de diversos personatges que perden els nervis per culpa del protagonista. El muntatge està sent tot un èxit en ciutats com Barcelona, i al Principat fa setmanes que es van esgotar totes les entrades.

–De què tracta l'obra?
– Està basada en un personatge que va crear la BBC Anglesa per a una sèrie d'humor que es deia N'hi ha qui neixen estrellats. En ella hi havia un protagonista semblant a Charlot i tot li va malament. És molt bona persona, molt ximple i divertit. Totes les seves relacions en el món exterior sempre són un desastre molt graciós.

–Destacaria algun moment de l'obra?
– Són molt graciosos els moments en els quals apareix David Olivares. A més, crec que hi ha quatre situacions molt divertides: quan va al metge, quan busca treball, una escena en la qual se li ensenya a una persona a raonar bé i una altra en la qual es confessa amb el capellà. Aquesta última és molt graciosa perquè el capellà tenia més pecats que ell.

–És complicat actuar amb les restriccions que hi ha als teatres?
– És una mica estrany, perquè veus a la gent amb la màscara i separats. Sempre tens la sensació que no podràs connectar amb el públic. Però una vegada estàs en l'escenari, els espectadors tenen moltíssimes ganes de connectar amb tu, i tu també amb ells. Això fa que tot flueixi com sempre. Encara que al final, quan saludes, en comptes de veure el somriure de la gent, veus màscares. Així i tot, només fa falta mirar els ulls de les persones i sentir el soroll que fan, s'endevina si els ha agradat l'obra.

–En aquest complicat període de pandèmia, quina importància té l'humor?
– En aquests moments és necessari riure d'una manera honesta i divertida. És un dret i una llibertat. Hem de riure per l'emoció que ens creen els personatges, sense fer mal a ningú. En el cas d'aquest protagonista, crec que tots ens identifiquem una mica amb ell. Tots ens hem trobat amb la llei de Murphy i el que no ens havia de passar, ens passa. La gent s'ho passa molt bé, és una teràpia, una medicina.

–Vostè és actor i actor de doblatge. Quines diferències destaca entre totes dues professions?
– És molt diferent. Quan estàs a l'escenari tens una relació amb el públic directa, única i irrepetible. En canvi, en una pel·lícula li poses la veu a un personatge que ja està fet, no tens aquesta part de creativitat. Al cinema, es tracta de fer un servei lingüístic. Sempre intentes fer-ho bé, igual que l'actor, però estàs més limitat.