PUBLICITAT

David Font Músic, artista sonor i pedagog

«Sempre m’he sentit atret per la música folklòrica»

Per Carmen Salas

Lluc Pol Rossa
Lluc Pol Rossa

David Font va estudiar guitarra a l’Institut Andorrà d’Estudis Musical on, després de continuar la seva formació a Catalunya i al País Basc, fa més de 10 anys que imparteix aquesta disciplina musical. La tasca pedagògica la comparteix amb les actuacions com a solista i amb diverses agrupacions camerístiques com el Trio Desconcierto, del qual n’és fundador, i el cap de setmana passat, juntament amb el clarinetista Unai Gutiérrez, ha ofert un cicle de concerts a totes les parròquies andorranes amb motiu de la Cimera Iberoamericana que enguany se celebra a Andorra.

Tot just has acabat de fer el cicle de concerts amb motiu de la cimera iberoamericana. En què han consistit?

L’Unai Gutiérrez (clarinetista) i jo hem fet vuit concerts repartits per les set parròquies de mitja hora cadascun amb un repertori en el qual les peces feien un recorregut de la Península Ibérica a l’Amèrica Llatina amb la música més representativa de cada lloc: bossa nova de Brasil, bolero mexicà o una zamba argentina, per citar algunes.

Ja havien tocat junts abans?

Sí, ens vam estrenar com a duet amb un concert a Ordino l’estiu passat i la intenció és continuar. De fet, estem pensant ampliar la formació amb un tercer membre amb un altre instrument de vent.

Aquells que no hagin pogut assistir al cicle de la cimera, on el poden veure tocar?

Tinc un trio de guitarres amb dos nois de Barcelona, el Trio Desconcierto, i hem participat a festivals molt importants com en l’última edició del Narciso Yepes a Ordino, al festival Emili Pujol a Les Garrigues, i a l’Art Llobet de Barcelona, entre d’altres. També hem estat a l’Argentina fent una petita gira. A més, A més, soc fundador y president de l’associació ERA, amb la qual vam estrenar l’espectacle de dansa Dels gestos perduts i dels sons oblidats al passat més de gener.

Quin estil musical és el que més li agrada?

La meva formació és de guitarra clàssica però sempre m’he sentit atret per la música popular, folklòrica de qualsevol cultura. Té alguna cosa especial que li dona autenticitat. Actualment estic molt ficat amb la música dels Pirineus. Tant, que  m’ha portat a plantejar-me fer un projecte pedagògic per apropar-la a la canalla que estudia música a Andorra. Trobo que estaria molt bé que la coneguessin a més dels grans clàssics.

A més de concertista, és professor, oi?

Sí, soc professor de guitarra a La Llacuna, i també faig classes particulars. M’agrada molt la pedagogia i a més, és molt difícil viure només de tocar música. Andorra és un país més de temporada musical d’estiu, tot i que això està canviant. Aquest any, amb la iniciativa de ‘la cultura no s’atura’ s’ha comptat amb la gent del país. Les propostes culturals en diferents temporades de l’any permeten la continuïtat en la creació artística dels talents del país, i això beneficia a tothom.

 

Està perfilant un projecte pedagògic sobre música popular dels Pirineus.

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT