Amb el seu amor intrínsec per la llengua, David Paloma permet descobrir el Principat a través de les seves paraules més específiques.
 
–Com va sorgir la idea del llibre ‘Paraula d’Andorra’?
–Ve d’un Sant Jordi de fa dos anys. El Sant Jordi del 2019 va començar el butlletí digital Culturàlia amb l’Arnau Colominas i la Lara De Miguel i, aprofitant la presentació del llibre L’abecé de Pompeu Fabra, vam sortir a parlar del projecte de Culturàlia i ens vam engrescar a fer setmanalment una història d’una paraula d’Andorra. Tot això ve d’un document tècnic que va fer l’Institut d’Estudis Catalans el 2018-2019 en què subratllava 46 paraules d’Andorra i els hi donava carta de lèxic estàndard perquè es poguessin utilitzar. Això està bé perquè és una reivindicació històrica del Principat i de la gent que s’ha mogut entorn de la llengua del reconeixement normatiu de determinades paraules.

–I dels articles al llibre?
–Quan es va acabar la secció, després d’un any, va sorgir l’oportunitat de fer el llibre. Ens vam engrescar i surt un llibret que té la seva gràcia perquè no són històries llargues, complicades, massa especialitzades. Simplement, en cadascuna d’aquestes paraules et diuen la informació bàsica, com el que volen dir, on s’havien recollit, i, sobretot, el que hi ha és el contacte amb la societat andorrana. Les paraules no tenen vida si no hi ha homes i dones al darrere que les parlen. Al final de cada paraula hi ha un codi amb la silueta del mapa d’Andorra per indicar on es parla, així com, també hi ha un codi QR per si una persona vol veure la imatge.

–Quines serien algunes d’aquestes paraules que més li hagi cridat l’atenció?
–Hi ha una paraula que em va fer molta gràcia, serenalla. És una de les 46 que el document tècnic diu que és paraula d’Andorra i quan la vaig anar trobant recollida en altres autors, com la Rosalia Pantebre, Antoni Griera o el Manel Riera, la sorpresa va ser que aquesta paraula i 16 més es refereixen al mateix animal que és la sargantana. Fa gràcia veure que hi ha totes les variacions petites que et puguis imaginar i la que ha triomfat entre totes aquestes és la serenalla. Cadascuna té la seva història; t’ha d’agradar la llengua, si no t’agrada la llengua no passa res perquè si t’agrada el país descobreixes coses a través de la llengua; si ets andorrà, paraules d’aquestes et sonaran i t’agradaran  veure-les escrites; i als no andorrans els pot fer gràcia per descobrir el territori. El territori es descobreix des de molts punts de vista i la llengua és un d’aquests.

–Què espera de la presentació?
–M’agradaria que hi hagués una assistència, que malgrat la Covid i totes les mesures, pogués estar bé, que despertés interès pel llibre i que pugui agradar, sobretot. El llibre no és el recull de les paraules d’Andorra, és un recull comentat de les paraules recollides en el diccionari normatiu.