Més d’un any després de publicar el llibre La lluita per la República a la Seu, a l’alt Pirineu i a Andorra, Amadeu Gallart torna a presentar-ho, pel fet que la pandèmia li va impedir assistir a alguns llocs programats. Fa dues setmanes, Puigcerdà va acollir a l’escriptor perquè expliqués la seva obra en la localitat.
 

–Quina resposta està rebent el llibre?
–Des que el vaig llançar l’any passat, ha tingut una bona rebuda. És un llibre d’interès. Les presentacions van ser excel·lents. La pandèmia em va obligar a tallar i tenia alguns llocs pendents, entre ells Puigcerdà. Aquí, va tenir una bona acollida perquè hi ha aspectes comuns amb la Seu, degut als esdeveniments històrics. Així, va ser fàcil, ja que els presents entenien el que jo volia expressar.

–En què se centra?
–Va seguint la biografia d’Enric Canturri, primer alcalde de la Seu, que va evolucionar cap al republicanisme. Va haver d’exiliar-se a França i quan va tornar es va trobar amb la guerra. Un dels nuclis del meu llibre és preguntar-me, a mi i al lector, com va ser possible que en un lloc tan pacífic hi hagués aquell bany de sang, sense cap sentència. Una segona part està basada en temes com l’ensenyament, la religió i la dona. El tercer fragment són les relacions amb Andorra. Durant aquest període, el Principat va experimentar una evolució política molt ràpida. Es va produir un joc polític que jo intento veure des de la Seu. Hi ha molts elements que tracto reflectir.

–Quina va ser la influència d’Enric Canturri a Andorra?
– Va ser, sobretot, a través de gent que estava a Barcelona, que era, pràcticament, d’una línia d’Esquerra Republicana. Eren ciutadans molt reformistes. També van tenir influència persones que eren al país, com per exemple Armengol, el mestre orelleta. També cal destacar la joventut andorrana, influenciada per tots els moviments d’immigració.

–Quin va ser l’origen del moviment obrer andorrà?
– És un moviment molt important. Si importes a un país tan petit, i amb institucions autònomes febles més de 1.000 treballadors, dels quals alguns estaven afiliats a la CNT, el ferment està assegurat. El Principat tenia l’avantatge de tenir treball per a gent de fora i era un lloc petit.

– Creu que el seu llibre pot ajudar els joves a comprendre el que va passar en aquest territori?
–Intento donar una explicació general, però a través de la figura de Canturri. També dono la meva visió d’Andorra, però a partir de les fonts historiogràfiques des de la Seu. El que estic convençut és que aquesta perspectiva que dono en el meu llibre és totalment desconeguda per a la població andorrana. Crec que és innovador. M’agrada interpretar esdeveniments històrics com aquests. Voldria que la gent entengués que allò no es tractava d’una situació de culpables i innocents, va ser més complex. H