Inés Martí és una dona empàtica que respira sensibilitat quan parla de qüestions socials, però sobretot és una persona amb un alt concepte de l’amistat, de la mà de la qual va descobrir la realitat de les persones amb trastorns de l’espectre autista (TEA). Li va tocar tant de prop que a finals de 2020 va iniciar el segon mandat com a presidenta d’Autea, càrrec des d’on lluita per conscienciar la societat sobre les seves necessitats i possibilitats d’inclusió. Ara, amb l’exposició Mira’m.

Quins són els objectius de d’Autea? Han canviat amb el temps?

Per a nosaltres és molt important fer conscienciació de l’autisme, però ara necessitem donar visibilitat a l’etapa adulta, un cop acaba l’escolaritat obligatòria. Aquí ens trobem amb un buit important de serveis, programes i personal especialitzat perquè aquestes persones puguin continuar formant-se i estar inclosos en la societat. Les famílies veuen que el seus fills han d’afrontar nous reptes i no troben suport, perquè la inserció laboral és molt complicada i continuar estudiant fora del país sense suport, impossible.

És aquesta la intenció de l’exposició Mira’m que acaben d’inaugurar?

L’exposició conté 15 fotografies de cinc joves amb TEA amb alta necessitat de suport, però que a través de la seva mirada ens interpel·len amb aquest Mira’m, perquè a vegades sembla que no els vulguem veure. Per això l’hem volgut ubicar en una botiga molt cèntrica.

Portar el missatge a peu de carrer.

És difícil fer entendre què és el trastorn si no tens una persona molt propera que el té; per això és tan important fer difusió i que la societat entengui que tot i tenir interessos molt restringits, són persones que poden estar integrades a la societat, en una empresa, en una escola. Volen ser estimats, que es compti amb ells i aquesta és la tasca que desenvolupen des de l’associació: escoltar els familiars, saber què necessiten i buscar solucions.

Quin serveis hi ha Andorra per a les persones amb un trastorn autista?

El nostre país ha desenvolupat serveis i programes per la detecció precoç, la intervenció primerenca i la inclusió escolar; comptem amb professionals especialitzats i això s’ha de posar en valor. Quan ho expliquem a gent dels països del voltant se sorprenen molt; pel que fa a alguns serveis estem força bé.

Creu que a Andorra es coneix suficientment aqueta condició?

Hi ha gent que té una imatge que no es correspon amb la realitat d’aquestes persones. Totes tenen una dificultat en el que és la socialització i la comunicació, però en diferents  graus. És cert que totes necessitaran suport durant tota la seva vida, perquè l’autisme no desapareix, però no és una malaltia, és una condició, i això és important que la societat ho tingui en compte, i em refereixo a administracions, entitats, empreses..., tothom.

L’exposició es pot visitar fins el 13 de maig a la botiga Massimo Dutti.