Del treball de camp a la divulgació de les mineralitzacions d’Andorra online; Aina Margalef és la responsable d’aquest projecte.
 
–S’ha posat en marxa un nou web de mineralització d’Andorra. Quin és l’objectiu d’aquest web?
–L’objectiu és donar a conèixer el patrimoni miner d’Andorra i les seves mineralitzacions com a part del patrimoni geològic del país. Per una banda, donar a conèixer que això existeix i, d’altra banda, mostrar a la població on estan aquestes mineralitzacions i, si ho desitgen, que puguin anar a visitar-les.

– A Andorra, quines serien les mineralitzacions més freqüents?
–La majoria de mineralitzacions que hi ha són oxidacions de minerals com la pirita i que donen com a resultats els minerals del ferro. 

–On es troben més concentrades aquestes mineralitzacions?
–En trobem moltes a la zona de Sant Julià, ja que és una zona amb una geologia bastant complexa en la qual, a banda de trobar materials d’origen silurià i cambroordovicià que són els que més mineralitzacions tenen, pel que fa a fractures del sòl és una zona amb moltes fractures que ajuden que es formin aquest tipus de mineralitzacions. L’altra zona amb més concentracions és al nord del país en aquells llocs amb zones cambroordovicians més antigues, que també són de més difícil accés. En aquest cas,hi ha descrites menys, no perquè no hi hagi, sinó perquè no s’ha fet una recerca exhaustiva. Cal indicar que les mineralitzacions assenyalades són les que es van trobar quan es va dur a terme el projecte; això no vol dir que hi siguin totes.

–Amb el mapa del web, on s’indiquen la seva ubicació, la gent es pot muntar una petita ruta per visitar-les?
–Estan bastants disperses pel territori. Si bé és cert que hi ha zones on hi ha més concentració de mineralitzacions i diferents mines, no per veure-les totes al mateix temps, però sí que si s’agafa un camí i es va a una zona es poden veure més d’una. Per exemple, a la zona de la collada dels meners, que està entre les parròquies d’Ordino i Canillo, hem descrit quatre mineralitzacions que es poden veure caminant, ja que es troben molt properes, o la zona de Llumeneres que seguint un camí es van trobant moltes. 

–Com va sorgir el projecte?
–És un projecte que va sorgir fa bastants anys, en el qual hi ha hagut força gent implicada, tant de dins del Cenma com d’empreses externes, amb el qual es volia identificar, estudiar i fotografiar les mineralitzacions que es coneixien per bibliografia antiga.

–De quins anys data aquesta bibliografia que ha donat inici al projecte?
– El més antic data del 1885, de Josep Codina, que ja parla del reconeixement físic, biològic i miner de les valls d’Andorra, i la resta ja són dels anys 60 i 70, entre els quals destaca el treball d’uns geòlegs holandesos que van venir a fer treballs al país i d’altres de gent d’aquí.