El Richy Vuelcom és DJ amb més de 20 anys de trajectòria. Amb el pas del temps, es va interessar en la programació d’actes i actualment és el director de promoció del festival Hibernation. A més, durant la pandèmia, s’ha endinsat en la producció, estudis que va realitzar però que no havia desenvolupat.
 
–En quina situació laboral es troba?
–Ara mateix, estic de resident al Mood. Fins ara, anava a l’après-ski de The Boss, que era l’únic obert, però tampoc s’hi podia ballar: la gent estava asseguda al seu lloc i només venia a prendre alguna cosa estant a l’aire lliure. També tinc alguns projectes pensats per a l’estiu, però ara per ara, això és el que hi ha.

–Per la seva experiència, que ha notat que atrau més al públic andorrà?
–El tipus de música i el públic ha anat canviant. Quan jo vaig començar la gent sortia dijous, divendres i dissabte; però ara, i parlo ja d’abans de la pandèmia, la gent surt com a molt un dia, i amb sort repeteix cada 15 dies. Principalment, crec que ha afectat molt el tema econòmic, però també influeix que s’ha deixat de programar. Jo he estat portant artistes de tot el món i ara això ja no passa, així que la gent també hi perd una mica l’interès. En aquest sentit, penso que també s’ha viscut un canvi generacional, i si abans es feia més èmfasi en l’electrònica, ara tot ho centra la música comercial. 

–Enguany s’ha tornat a cancel·lar el festival  Hibernation. No es podia salvar?
–No. En primer lloc, perquè era molt just: hauria estat a principis d’abril i tal com estan les restriccions, no era possible. No era viable amb un cartell que és molt internacional. No pots vendre una entrada perquè algú vingui a veure una actuació d’un DJ, sigui de fora o nacional, i que ningú pugui ballar; no té cap sentit haver d’estar allà assegut sense poder-te moure. I després pel tema d’aforament. Nosaltres, per la qüestió climatològica, el fèiem en carpes, i si ens estan dient que, per exemple, en el cas d’esdeveniments esportius, estan en un 20% i sent a l’aire lliure... Quanta gent hagués cabut? Hem esperat amb l’esperança que l’any vinent es pugui fer en unes bones condicions i tornar a oferir un cartell ben potent i internacional. Fer-ho bé i que la gent pugui gaudir del festival, perquè és una experiència i no es tracta només de vendre una entrada. És millor esperar i fer-ho bé.

–A altres països s’estan fent proves de grans esdeveniments. Pensa que es podrien fer aquí també?
–Jo ja fa temps que ho penso. Si s’estan fent a tot arreu, per què aquí no? Per exemple, en un local d’aforament 800, convoquem a 300 persones, els fem un test a la porta, i a veure què passa. Jo soc partidari de fer-ho, no sé el que en pensa el Govern o com està la qüestió, però crec que és un primer pas. Però també, que si això es fa, que tingui una repercussió. Perquè en alguns llocs s’ha fet un acte i no s’ha replicat fins al cap de molt de temps, i aleshores no li trobo el què. Crec que si una prova surt bé, pot servir per establir nous criteris de com es poden fer esdeveniments; que resulti en alguna cosa.