L’exposició Flora del Pirineu arribarà a Andorra el pròxim dia 15 d’abril, quan tindrà lloc la seva inauguració a Sant Julià. La iniciativa, emmarcada en el projecte Floralab, exposarà fotografies de diverses espècies vegetals. Així, recorrerà diferents punts del país durant els mesos vinents.

–En què consisteix l’exposició?
–És fruit d’un projecte col·laboratiu, ja que són imatges que surten de diferents concursos de fotos del Pirineu oriental. Participen Catalunya, França i Andorra. S’han triat les millors i les parròquies podran tenir-les durant 15 dies o un mes. Volem difondre la importància de la flora amenaçada. Ens acostumem a centrar aquest problema en els animals, però hi ha moltes plantes en perill.
 

–Els ciutadans andorrans tenen coneixement de la seva flora?
–La gent gran coneix algunes espècies, ja que s’utilitzaven com a remeis per a certes malalties, però ara s’ha perdut. Les noves generacions coneixen els arbres més característics d’Andorra, els que acostumen a estudiar a l’escola. No obstant això, les herbes més petites i poc comuns passen molt més desapercebudes. Aquesta exposició té el focus a aquelles que estan oblidades, que a més són boniques. Creiem que no ha de ser difícil aconseguir que la gent tingui interès per conèixer-les.
 

–Com es pot salvar la flora?
–Cada espècie té la seva problemàtica, però generalment pateixen el canvi de territori on s’ubiquen. Les zones urbanes han afectat algunes d’elles. També s’ha experimentat el canvi de cultiu. Fa 200 anys es cultivaven cereals, ara aquestes plantes estan abandonades. Un altre problema és el canvi climàtic, les temperatures altes estan provocant que evolucionen algunes espècies en lloc d’altres, que queden desplaçades.
 

–Quin és l’objectiu del projecte a llarg termini?
–Volem posar en comú les espècies que comparteixen territori, ja que després d’estudiar totes de forma conjunta, vam veure que, de vegades, les problemàtiques eren diferents. Treballem per detectar a llarg termini els problemes que tenen, així com l’impacte negatiu que pateixen. Fem experiments i proves, però és complicat pel risc que suposa per les plantes que estan en perill. Per aquesta raó, ho fem amb molta cautela. Per exemple, un dels plans que tenim en marxa és poder localitzar on viu cada espècie amb exactitud. 

–Què pot motivar a la gent a anar a l’exposició?
–Amb  l’època que hem passat i el confinament, tots hem descobert alguna cosa que teníem prop de casa i que mai havíem fet cas. Crec que amb les plantes és el mateix. En tenim moltes al costat i són molt interessants. Si hagués de donar algun consell, li diria a la gent que s’interessi per la natura. Només ens falta tenir la voluntat i els ulls per observar-la.