Primer van ser els Stoplabs, després la recollida d’aliments, l’Olga Araújo s’ha deixat captivar per la Creu Roja Andorrana, on actualment és una de les responsables de la Botiga Solidària.
 
– Com et vas decidir fer voluntariat?
–Vaig començar fent voluntariat a la Creu Roja a l’inici del confinament perquè estava sense fer res i soc una persona molt activa. Un dia vaig obrir la web de Govern i vaig fer la inscripció de voluntariat perquè estaven buscant voluntaris sanitaris i jo soc psicòloga. Vaig començar amb els stoplabs i després vaig deixar la meva disponibilitat a la Creu Roja; amb els quals vaig començar al juny amb la primera recollida d’aliments. Després de la segona recollida vaig començar a venir cada dia, en les hores que no treballava, i així és com he anat endinsant-me com a voluntària fins que, actualment, soc responsable de la botiga solidària en el torn de tarda.

– Per què t’has decidit a enfocar el teu voluntariat a la Botiga Solidària? Què és el que més t’atreu d’aquest projecte?
– Perquè és el que actualment té més demanda, a causa de la situació que estem vivim, i pel servei que ofereix, de dilluns a divendres, que requereix un equip de voluntaris important per poder dur a terme totes les tasques necessàries.

– Quina és l’evolució de la pandèmia que s’ha pogut observar des de la Botiga Solidària?
– A l’inici de la pandèmia, la situació estava més tranquil·la, però com que la cosa s’ha anat allargant en el temps i ha empitjorat, hi ha hagut una major demanda de famílies que necessiten ajuda. D’altra banda, la gent està sent molt solidària i empàtica amb els moments difícils que viuen algunes persones.

– Com és la relació entre els voluntaris que esteu a la Botiga Solidària i els usuaris d’aquestes?
– És una relació d’usuari i voluntari; cordial. Tenim un reglament intern pel que fa a l’atenció i al funcionament; a cada usuari se li assigna un número amb el qual tenim la informació relativa al que li pertoca i l’assiduïtat que ha d’utilitzar el servei; tot i això, també cal remarcar que són molts conscients del que els hi toca i mai hi ha hagut cap conflicte.

– En l’àmbit personal, què és el que t’aporta estan a la Botiga Solidària?
–Una gran experiència; una experiència increïble que, al no ser originària del país, em permet tenir contacte amb molta gent, de diferents països i amb diferents llengües. Sempre he format part de l’organització en un altre país i, ja és personal, el fet de donar el meu temps i ajudar a les persones que ho necessiten.

– Què diries a aquelles persones que tenen temps, però no s’han decidit a fer el pas de fer voluntariat?
–Si la persona té aquest esperit d’ajudar a les persones, que no deixi escapar l’oportunitat; t’ajuda a créixer com a persona i t’omple de satisfacció.