L’Emma Regada és una artista que transpira creativitat. Per això els projectes se li acumulen, sobretot des que ha pogut complir el seu somni de tenir taller propi. Escultura, videoart, col·lecció de fotografia, performances, la qüestió és donar sortida a la seva inesgotable energia i imaginació. Una de les seves darreres accions artístiques l’ha dut a participar en el Projecte Haiku de la Xarranca a la Peixera.

En què va consistir la seva performance?

Va ser una acció improvisada que va posar punt final al projecte dels haikus. Vaig convidar al públic assistent a escriure en uns papers petits una o dues paraules. Després, vaig agafar tres a l’atzar, les vaig dir en veu alta i vaig escriure un haiku, que a continuació vaig representar amb el meu cos. Va ser una activitat molt maca perquè els assistents també van crear els seus petits poemes i també els vaig interpretar.

Què li aporta fer performances amb el seu cos?

Tinc una frase que ho defineix molt bé: «Amb l’escultura creo peces i amb la performance em creu a mi mateixa». A diferència d’altres disciplines, en aquest cas l’acció és efímera, i m’ajuda a explorar moments quotidians des d’un altre punt de vista, a més de treballar amb desconeguts, jugar amb els espais. És una eina d’exploració i creixement artístic, emocional i personal.

En alguna d’aquestes accions incita a la gent a participar. Què busca?

La performance no és una obra de teatre on tens al públic assegut, sinó que en forma part, i tu l’adaptes en funció de com s’implica. A mi m’encanta provocar reaccions, per això les meves accions preferides són les de carrer, per crear estímuls, però també per rebre’ls.

I com acostuma a reaccionar la gent?

Depèn de l’espai i del lloc. No és el mateix actuar a una galeria d’art que al carrer, a Andorra o a Barcelona. A Andorra, quan faig performances al carrer, la gent s’espanta.

Va estudiar Belles Arts, i l’escultura és la disciplina que més li agrada. Què li aporta?

El que m’atrau més és viure la transformació de materials com el ferro o la pedra i la forma de treballar, ja que sóc una persona amb molta energia i m’agrada descarregar-la mentre els hi dono forma. També m’agrada que siguin peces que es puguin tocar, i no com en el cas de la pintura, que només pots veure-les.

En què s’inspira?

M’inspiren molt les formes geomètriques, per exemple, les pedres que em trobo a la platja o la muntanya. Primer, improviso amb plastilina o fang i creo formes, m’imagino colors, també faig fotos i em plantejo com quedaria en alguns materials. És més un joc visual i de formes. Projectes a curt termini?

Treballar en el meu propi taller genera molta creativitat i estic treballant en diversos projectes a nivell d’escultura, performance, mandales, així com en una col·lecció de fotografies.

Actualment prepara una col·lecció fotogràfica sota el títol ‘Habitant una esfera’.