La Societat Andorrana de Ciències (SAC) és una associació cultural, privada sense ànim de lucre que realitza diverses activitats per divulgar el coneixement i promoure la recerca segons el mètode científic, tant entre els professionals como entre els interessats en la ciència. Amb aquest objectiu va néixer l’any 1983 ja que els professionals andorrans del sector sanitari (encara que no només), formats a França o Espanya, tenien molts problemes a l’hora d’actualitzar la seva formació sense haver-se de desplaçar a Barcelona o Toulouse. Gràcies a la seva tasca, els conferenciants venen a Andorra per compartir els seus coneixements en actes oberts a tothom.

Actualment, la SAC té quasi 300 associats, prova que tot i els seus 38 anys, es troba en plena forma i amb projectes per tirar endavant. No en va, al 2021 ha recuperat una mica la normalitat perduda l’any passat amb la posada en marxa d’un nou cicle de conferències inaugurat dimecres passat amb una conferència sobre astrobiologia, a la que seguiran moltes més i entre les quals destaquen la que tindrà lloc al maig per celebrar els 100 anys de la insulina, així com un altra que faran al novembre per commemorar el centenari de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell des d’un punt de vista espiritual i de la identitat del Principat.

Per saber una mica més sobre la Societat i el seu paper dins la societat andorrana, EL PERIÒDIC ha parlat amb Àngels Mach, farmacèutica recentment jubilada i la seva presidenta des del 2004.

Quan fa que forma part de la SAC?

Des de l’any 1986. Soc farmacèutica i em vaig posar en contacte amb ells per saber les activitats que organitzaven. Poc després vaig participar a la primera assemblea de socis on vaig sortir elegida com a tresorera; després també vaig ser secretària de la Junta, i al 2004 em van elegir com a presidenta.

Com explicaria quina és la tasca principal de l’associació?

Crec que el que volem és aprofundir en el coneixement, no només de les ciències experimentals, sinó en el coneixement de qualsevol àmbit, ja sigui la llengua o la història, a més de la medicina, les ciències naturals o la biologia, entre d’altres.

Quants membres hi ha?

Uns 300. La majoria d’Andorra tot i que també hi ha alguns de l’entorn pirinenc. Els membres són tant professionals de l’àmbit de la ciència com d’altres àmbits, i també hi ha gent a qui l’interessa la ciència però no s’hi dedica. Tothom és benvingut.

Ha canviat molt en aquests quasi 40 anys d’història?

I tant. La SAC ha anat ampliant la seva oferta formativa i paral·lelament ha anat signant convenis amb altres institucions de ciències i culturals que li han permès establir ponts de diàleg i acollir esdeveniments molt interessants. Per exemple, l’any 1988 vam acollir a Andorra el Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana; també vam entrar a formar part del Patronat de la Universitat Catalana d’Estiu (Prada, França), on organitzem una Diada d’Andorra cada any. D’altra banda, també promovem la recerca històrica i en altres àmbits perquè els investigadors que estan fora d’Andorra vinguin a explicar-nos els seus avenços. Haig de dir que publiquem totes les activitats perquè qui vulgui les pugui consultar.

D’altra banda, amb el pas del temps vam veure que també calia donar a conèixer la cultura del país al nostre entorn més proper i per això vam començar a fer les Trobades Culturals Pirinenques.

Com es pot accedir a les ponències?

Durant els primers anys només registràvem l’àudio, arxius que vam cedir a l’Arxiu Nacional d’Andorra perquè es poguessin consultar. A més, també publiquem tots els actes que organitzem i un butlletí amb informació de les activitats de l’entitat. Afortunadament, a partir del 2006 vam començar a gravar les conferències en audiovisual, i tenim un canal de Youtube on es poden visionar.

El cicle de conferències és un dels punts forts de la SAC.

Sí. Tot just la setmana passada va començar la programació d’aquest any amb commemoracions molt significatives: al maig farem una conferència per celebrar els 100 anys del descobriment de la insulina; al juny tenim una altra sobre l’escriptor Baudelaire, ja que es compleixen 200 anys del seu naixement; al mes de setembre hi ha programada una conferència sobre Emilia Pardo Bazán, de qui es compleixen 100 anys de la seva mort; igualment farem una sobre Napoleó amb motiu del bicentenari de la seva mort, i al novembre celebrarem una molt especial per festejar el centenari de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell, no des del punt de vista religiós, sinó des d’una vessant espiritual i com a element identitari d’Andorra.

D’altra banda, la setmana que ve presentarem el llibre Les simbologies i els rituals al voltant del foc, tema tractat al IV Simposi de Focs Festius de la Mediterrània celebrats a Andorra al novembre del 2019.

Crec que a nivell educatiu també fan algunes accions. No es promou suficientment la ciència?

Cada vegada es promou més, però on és el límit? Tenim un acord amb l’escola de secundària de Santa Coloma per fer dues activitats quan es pugui, una de química i una altra sobre fabricació tèxtil.

M’ha cridat l’atenció que tenen convenis amb diferents entitats tant del país com catalanes, balears, espanyoles, de l’entorn pirinenc i fins i tot de l’Alguer, però cap amb associacions franceses. Per què?

Efectivament, no tenim cap conveni, però en canvi a les Trobades Culturals Pirinenques sí que tenim partenaires francesos per fer-les allà. El fet és que costa molt trobar associacions similars a l’altra banda de la frontera ja que tot està orientat cap a les grans ciutats com Foix o París.

Quina diria que és la aportació més significativa de la SAC vers Andorra?

La SAC té un objectiu molt ampli de divulgació de la ciència de qualsevol temàtica i això ens dona un caire obert a molta gent. A més, també fem de lligam entre associacions. Per exemple, coordinem Àgora Cultural, una plataforma d’entitats culturals formada per més de 25 associacions andorranes que ens reunim per fer tres accions de manera conjunta durant l’any: un acte unitari el dia de Sant Jordi amb l’edició de la litografia d’un artista del país; el lliurament dels premis Àgora el Dia de la Cultura a persones que ajuden a promoure la cultura del país, i l’edició de la revista cultural Àgora amb reportatges, monografies, poesia, art i un homenatge a personatges relacionats amb la cultura andorrana que han mort abans que els hi poguéssim reconèixer.

Creu que els andorrans coneixen la important tasca que fan?

Crec que cada vegada més. A l’inici la gent no tenia molt clar què fèiem, però avui dia penso que se’ns coneix i es valora el que fem.

Quins projectes tenen de cara al futur?

Estem contents de poder mantenir el ritme actual i poder millorar el que fem. S’ha de tenir en compte que la SAC, tot i comptar amb el suport d’entitats privades i institucions públiques funciona gràcies als esforços i les aportacions voluntàries, tant de treball com materials, de la ciutadania andorrana. Ara mateix, pujar a Internet els actes que vam fer l’any passat ja ha suposat una millora vers els anys anteriors.