Només té 18 anys, però el món de l’actuació l’ha captivat i és uns dels integrants de la Jove Companyia Nacional (Jocand).
 
–La representació de l’obra La Tercera Onada, ja es va poder veure al teatre de les Fontetes de la Massana el passat mes de juny; ara al Prat del Roure; com ha sorgit l’oportunitat de poder representar-la de nou?
–De fet, l’obra la tenim gravada; se’ls hi ha ensenyat als comuns i, el d’Escaldes-Engordany va estar interessat en què la representéssim al Prat del Roure. És d’agrair que ens hagin fet confiança i ens permetin tornar a pujar a l’escenari.

–L’espectador veurà alguna diferència de la primera a la segona representació?
–Serà la mateixa, però hem introduït canvis per millorar. Són millores tècniques; tècniques dels actors, per realçar més la veu, una coreografia, així com de l’equip tècnic.

–Precisament, la Jove Companyia es caracteritza perquè tots els integrants sou joves. Com us organitzeu? Com és aquesta coordinació?
–El fet que tots siguem joves ens ajuda a entendre’ns millor entre nosaltres. No tenim molta experiència, però, gràcies, als directors, que sí que la tenen, ens poden ajudar a formar-nos i a fer-ho cada cop millor. A més, comptar en el grup amb un company que ja és actor professional, com l’Oriol Guillem, també ens ajuda i notem que cada vegada millorem en tots els aspectes.

–Un dels punts amb què ha de remar a contracorrent la companyia, és la dispersió dels integrants, ja que molts esteu estudiant fora d’Andorra. Com se supera aquesta barrera?
–Les noves tecnologies trenquen la distància. A través del WhatsApp mantenim el contacte, ens apuntem per a les actuacions que ens surten, els assajos, etc. Els que estudiem fora, que som la gran part, hem de trobar el moment per poder veure’ns i treballar plegats; és indispensable que hi siguem tots perquè tot surti bé.

–En el teu cas, estàs estudiant teatre a Barcelona, la combinació de ser membre de la Jove Companyia amb els estudis, quins beneficis t’aporta de cara al futur?
–És un complement perfecte; m’ajuda a créixer en l’àmbit professional i a agafar experiència. De fet, és l’inici de l’aprenentatge, ja que un actor es forma durant tota la seva i l’experiència també et forma.

–Quina és la part més complicada de ser actor?
–Primer de tot t’ha d’agradar; ser actor és vocacional. Després, aprendre a saber digerir els nombrosos no que et donen al llarg de la teva trajectòria. Potser estàs molt emocionat en una cosa i no t’agafen o no et surt molt bé una actuació. En definitiva, assimilar que les coses no sempre et pot sortir bé.

–Quins són els teus propers reptes?
–Seguir en aquest món de l’actuació, ja sigui en obres de teatre, sèries, pel·lícules, en definitiva, que segueixi la meva carrera com a actor que ara està començant.