Si hi ha un home interessat en els interrogants que amaga el sentit de la vida aquest és l’Álvaro Pemartín. Metge d’urgències de l’hospital de Meritxell i pare de bessons de 13 anys és un apassionat de l’astronomia i l’astrobiologia, a la qual es va apropar buscant respostes sobre el fenomen de la vida. El proper 24 de març donarà una conferència a la seu de la Societat Andorrana de Ciències (SAC) que versarà sobre el per què de la nostra existència i l’adaptació de l’ésser humà al nostre planeta per poder evolucionar i sobreviure.

Quines respostes troba l’astrobiologia al sentit de la vida?

L’astrobiologia estudia l’origen de la vida al planeta Terra i busca donar resposta a preguntes sobre per què va sorgir, quines condicions es van donar perquè sorgís aquí i no en un altre lloc o com va començar tot. I per sobre de tot es qüestiona què és la vida.

I una persona de ciències quina explicació dona?

Des del punt de vista purament científic hi ha explicacions en relació amb condicions que ho van permetre, però quan ens preguntem el per què, hi ha dues opcions, el punt de vista antròpic, que estableix que si estem aquí, és per alguna raó, i el punt de vista copernicà, que diu que és pura casualitat.

I vostè què creu?

A mi el que més em fa donar-hi voltes és el per què. Crec que la vida té un propòsit, de fet és la única cosa a l’univers que el té, i des del punt de vista científic em costa entendre que la vida es creï del no res. No hi ha lleis que ens expliquin per què es va crear l’ésser viu.

Per sobreviure, l’ésser humà va aprendre a adaptar-se. Creu que hem perdut una mica aquesta capacitat?

Sí, de fet quan tu veus el recorregut de l’evolució és com va dir Darwin: «No sobreviu el més fort, sinó el que millor s’adapta». Però l’ésser humà s’ha anat fent cada vegada més dependent de moltes coses i ha perdut adaptabilitat. Fins i tot, hem adaptat el planeta a nosaltres. Com a astrobiòleg em pregunto si tot això que estem fent ens beneficia o no com a raça i com a planeta.

La pandèmia ha fet que tornem a haver d’adaptar-nos.

La pandèmia ens ha recordat que som un éssers viu dins de la biosfera i que també tenim enemics. L’ésser humà està envaint tants ecosistemes amb repercussions importants. Fa 400 anys hauríem esperat a tenir la immunitat del ramat, però al segle xxi tenim altres eines com les vacunes per facilitar l’adaptació. La pandèmia ens ha recordat que viure suposa un esforç i que tenim una responsabilitat personal.

Algun consell per adaptar-se millor?

Com a astrobiòleg i com a metge als cinc continents m’he adonat que ens assemblem més del que ens pensem. S’hauria d’intentar veure més les similituds que les diferències i adonar-nos que estem tots al mateix vaixell, en un planeta petit.

La conferència tindrà lloc el 24 de març a les 20 hores al centre cultural La Llacuna.