Al Carles Esteve mai el trobaràs sol, sempre va acompanyat de la càmera, que és l’encarregada de transmetre les seves paraules.
 
–Com va sorgir la idea de fer les jornades de haiku?
–Quan l’Associació la Xarranca va ressorgir i el Comú d’Escaldes-Engordany ens va cedir l’espai de la Peixera va sortir la idea de fer les jornades i, a partir d’aquí, es va proposar que cadascú, durant dues setmanes, pogués exposar un tema relacionat amb el món haiku.

–I amb aquest darrer haiku de Carles Esteve, amb què sorprendrà?
–De fet és un reflex; el motiu principal és un mirall que està al centre de la sala i en el qual es reflecteix una foto. De cara a l’espectador, quan passa pel carrer, el que veu en el mirall és un text que està just davant del mirall, però a l’altra banda del text hi ha una imatge que és la que es reflecteix en el mirall. Tu, com a espectador, quan mires en el mirall i veus la foto, d’alguna manera formes part d’aquest moment haiku. Era la manera que la gent quan passés pel carrer s’aturés a mirar què hi havia allà també hi pogués participar. A més, està il·luminat amb dues bombetes vermelles que fa la sensació de temps passat, de capvespre, de reflexió.

–Com li va sorgir la idea? La situació de pandèmia l’ha ajudat?
–Aquestes èpoques, malauradament, són molt creatives. Primer, perquè la gent està tancada a casa i necessita crear. Després perquè hi ha matèria, pots crear coses. La condició humana, en èpoques  negres o de superació, el creador surt i jo ho soc; els que tenim la necessitat de crear, creem.

–Què despertarà a l’espectador?
–Quan exposo una cosa, aquesta no és la meva intenció, jo tampoc vull despertar res; és la meva manera de parlar. Aleshores si hi ha algú que estableix un diàleg amb aquesta imatge, perfecte; jo soc conscient que la majoria de la gent passarà pel carrer ni s’aturarà a mirar-ho. Potser les llums vermelles cridaran més l’atenció i els pocs que s’aturin pretenc que juguin una mica amb el reflex i la imatge; que busqui el moment haiku que jo vaig trobar en el moment de fer la foto.

–Exposar l’últim significa més pressió?
–No, cap ni mica. Hi ha hagut propostes molt interessants; tot ha estat molt divers, molt diferent i no hi ha hagut una línia continuista. La gent s’ha divertit molt fent això i, a més, si en aquest divertiment podem donar a la part alta d’Escaldes-Engordany un punt més de diversió i atracció, millor que millor.

–Quin serà el proper projecte de Carles Esteve i la Xarranca?
–Meu no en tinc cap en perspectiva; si surt alguna cosa, perfecte. Respecte a la Xarranca, ara, acabem el curs i la gent fa propostes; si hi ha alguna, en l’àmbit col·lectiu i ens sembla interessant, ens afegirem, i si hi ha una individual, en centrarem en ella. H