El Santi Casas està implicat en la música des dels nou anys. És membre dels grups Mordigans, Antònies Darkness i Punkers Love the 80’s. Amb el darrer, han protagonitzat la campanya de foment del català i han actuat en el marc de La cultura no s’atura. 
 
–Quina activitat tenen darrerament?
–Arran de la pandèmia, els concerts que teníem, amb una agenda molt àmplia a l’estiu, es van cancel·lar tots. I la nostra activitat següent es va limitar a la campanya del Servei de Política Lingüística, i fa unes setmanes, en La cultura no s’atura. Cal pensar que estem acostumats a fer entre 30 i 50 concerts a l’any, i ara és una incertesa absoluta: toquem molt de tant en tant i amb molt de compte per les mesures. 

–I quina perspectiva tenen per enguany?
–Nosaltres creiem, i esperem equivocar-nos, que l’estiu del 2021 serà molt similar al del 2020: estarà tot molt limitat, no podrà haver-hi concerts amb molta gent, no es podrà ballar ni ens podrem barrejar... Aquesta és l’expectativa. Esperem que la realitat, amb l’avenç de la vacunació, canviï una mica. Volem creure que cap a la tardor estarà una mica més normalitzada la cosa. 

–I tenen algun projecte pendent?
–Vam complir una desena d’anys i ho celebrarem amb la publicació d’una biografia, que la idea seria que sortís per Sant Jordi, juntament amb un EP d’unes tres o quatre versions de les cançons que fem. Tenim una història molt còmica i boja amb el grup, des de l’inici fins avui dia, perquè cal que recordem que és un grup que va començar com una broma i aquí estem, sense parar.

–Van participar en La cultura no s’atura. Què  en pensen del projecte?
–És molt interessant. Va estar molt ben muntat i ens vam sentir ben acollits. I crec que no només s’hauria de quedar com un cicle puntual, sinó que en la mesura que s’allargui aquesta padèmia, seria idoni que des de les institucions hi continuïn apostant.

–I en relació amb la campanya d’ús del català, com va sorgir la proposta?
–Va ser a proposta d’una agència de publicitat i va ser molt ràpid: ens va contactar l’agència demanant-nos un producte més o menys acabat en dues setmanes. Primer vam dir que no ens hi veiem capaços, però vam parlar amb el grup i vam dir: fem-ho tot d’una, i no només els donarem la idea, sinó que els donarem la cançó acabada. I suposo que entre que la cançó és simpàtica i el fet de donar el producte tan avançat, es va inclinar la balança a favor nostre. 

–Què opinen d’aquest tipus d’accions per incentivar l’ús de la llengua?
–Són necessàries. A més, aquí van confluir dos aspectes de país: incentivar la llengua catalana, que sembla que va a la baixa; i també el fet que per aquesta campanya, volguessin tant sí com no un grup del país. La sensació que transmeten les institucions és que veuen i reconeixen que el món de la cultura està sent molt castigat, i en la mesura que ells poden, ens donen un cop de mà.