Formada a Andorra, Barcelona i París la Jonaina Salvador és soprano i directora artística de la temporada d’òpera, que enguany arriba a la sisena edició, que compta amb prop d’una vintena d’espectacles lírics organitzats a Sant Julià de Lòria i la Massana. 
 
–Com serà enguany la temporada?
–Normalment, la temporada consta de tres espectacles grans, al febrer, maig i octubre, i un de Nadal. El del darrer mes d’octubre es va haver d’anul·lar per les circumstàncies de la Covid, però es va estrenar Cançó d’Amor i de Guerra a la Fira Mediterrània de Manresa en coproducció de la Cobla Catalana dels Sons Essencials, que és la sarsuela que farem ara aquí. A més, de cara al maig, tindrem Cecília Valdés, aprofitant una col·laboració que va néixer durant la pandèmia amb el Teatre Líric Nacional de Cuba. Serà un intercanvi cultural, aprofitant a més que tindrem la Cimera Iberoamericana, i més endavant portarem la nostra Traviata del 2017 allà.

–Ens pot parlar de l’obra?
–Ens fa molta il·lusió perquè és un format molt diferent del que hem tingut fins ara a la temporada, que mescla molt els sons d’arrel de tradició amb la modernitat, i també amb les veus, perquè es conserven les líriques dels rols principals i amb el cor de l’òpera, però els secundaris són interpretats pels mateixos músics de la cobla, que passen d’estar al fossat de l’orquestra a pujar sobre l’escenari. Aleshores, fa que l’obra sigui molt dinàmica, i també pel fet que el personatge del Marcel encarnarà el paper de narrador, i agilitzarà molt la trama.

–Quina és la resposta del públic andorrà?
–Des que vam crear l’associació Andorra Lírica al 2016 estem creant afició i tenim un públic fidel. Els grans títols que hem portat com Carmen, la Traviata, l’Elisir d’Amore o Don Pasquale, han agradat molt. Ara ens atrevim amb dues sarsueles, que han tingut bona acceptació en els petits tastets de la festa lírica i amb altres programacions que hem fet. Però estic molt agraïda amb l’audiència perquè sempre hem omplert el Claror, amb una assistència mínima d’entre 600 i 800 persones, que és un gran èxit aquí a Andorra.

–I com funciona l’Escola d’Òpera?
–La nostra tasca pedagògica ha anat creixent amb el temps, i el que va començar sent només la Temporada d’Òpera, finalment s’ha convertit en l’escola i els dos cors, amb la voluntat de crear pedrera de cant líric a Andorra i que aquesta pugui, en un futur, retroalimentar la temporada. De fet, en més d’un format, hem comptat amb personatges secundaris del nostre cor i esperem que, amb el temps, puguin interpretar papers principals com en el cas del Guillem Forné, que ara farà d’Avi Castellet, o el meu, que ara faré de Francina. És interessant també les col·laboracions que fem amb altres entitats, com és el cas de l’Esbart Laurèdia, que ja és un clàssic dins de les nostres produccions i que repetim amb l’Esbart de les Valls del Nord quan fem l’espectacle a les Fontetes. També hem treballat amb l’Escola d’Art de Sant Julià, o els centres educatius, que han assistit a assajos per veure el procediment des de dins.