La Nerea Aixàs és la propietària, dissenyadora plàstica i escultora de Nerea Aixàs Joieria i Escultura. Enguany la Galeria Art al Set acull una exposició de l’artista formada per un total de 13 escultures que segueixen la seva línia evolutiva autobiogràfica. Les obres que s’exposen estàn realitzades amb ferro, material que la defineix, i juguen amb els buits i els plens de l’espai. L’exhibició es pot visitar des del dilluns 11 de febrer fins al dijous 4 de març.

–Com definiria Nerea Aixàs Joieria i Escultura?
– Com la vida en si mateixa, les eleccions que has de fer, els camins que has de triar i que sempre et portaran a viure experiències noves.

–Per què el ferro?
– Sempre he treballat el ferro. Ha format part de la meva vida des de ben petita. El meu avi era ferrer i, suposo que per deferència, és una mica allò que he tingut més aprop. Em sento còmoda amb aquest material, m’identifica i és a través d’ell que puc expressar-me millor. És quelcom molt instintiu, me l’he trobat allà, al meu costat i l’he fet meu.

–Parlem de l’exposició. En què consisteix?
– L’exposició consta de 13 peces i és la primera exposició que realitzo després de bastants anys. Segueixo la meva línia de sempre però introdueixo materials nous com el ferro colat i el formigó. Al treballar altres tècniques i materials nous, d’alguna manera, el llenguatje canvia i estàs explicant coses diferents.

–En què s’ha inspirat per a dur-la a terme?
– La inspiració per l’exposició no resideix en quelcom terrenal. Parteixo de sensacions, de formes i emocions. No agafo una temàtica concreta sinó que és la manera que tinc jo d’observar l’espai i de veure volums. Tot i que en aquesta exposició les peces són de més petita escala, a mi el que em porta a decidir-me per com hauria de ser és imaginar-me com passaria a través d’elles quan les dibuixo. Al cap i a la fi és moure’t per elles d’un costat a l’altre com si fossin camins i deixar-te emportar pel que et fan sentir. 

–Quina opinió li mereix la Galeria Art al Set?
– Estic molt agraïda perquè d’alguna manera m’han activat. Certament, portava una època que per diferents circumstàncies, com la maternitat i també per salut, havia hagut de parar. Quan es van posar en contacte amb mi per realitzar una nova exposició i em van donar la confiança suficient va ser com un punt d’inflexió. 

–Què espera de l’exposició?
– He pogut dir allò que necessitava. L’únic que desitjo és que cadascú es senti amb la llibertat de veure en les meves obres el que vulgui. No vull condicionar a ningú pronunciant-me amb anterioritat sobre el que haurien de sentir. La gent pot escollir un camí diferent al meu i ser igualment verídic. Espero que la gent vagi a veure l’exposició, la disfruti i, sobretot, que li faci experimentar sensacions, ja siguin antigues o noves. Aquest és el vertader objectiu.