Gerard Cadena ostenta el càrrec de president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) des de l’any 2018, quan va prendre el relleu a Xavier Altimir. Fins llavors, Cadena era el vicepresident de l’entitat. Durant l’últim any, la seva tasca al càrrec s’ha basat, sobretot, en la gestió dels efectes econòmics de la pandèmia de la Covid-19 com a representant del teixit productiu del país dedicant-se a la intermediació amb les empreses i amb el Govern. Entre les propostes que l’entitat que dirigeix ha traslladat a l’Executiu i que han tirat endavant en el context de pandèmia, hi ha els programes de crèdits tous destinats a les empreses i la possibilitat d’aplicar una Suspensió Temporal del Contracte de Treball (STCT) o una Reducció de la Jornada Laboral (RJL) als treballadors de les plantilles de les organitzacions. També, durant aquesta època, el president de la CEA ha refermat el convenciment que tenia i sobre el qual treballa des de fa temps, que l’economia d’Andorra ha d’anar més enllà del turisme i apostar per a la diversificació a partir de dos puntals: que hi hagi sectors que treballin a partir de la innovació i per a la sostenibilitat.

–Pot fer un balanç general sobre l’afectació de la pandèmia al sector empresarial del país des del març de l’any passat?
–Quan va començar el mes de març ja vam dir que en aquell moment hi hauria molts problemes. Vam plantejar vàries solucions al Govern. Entre elles, el tema dels crèdits tous per a les empreses, les Suspensions Temporals del Contracte de Treball (STCT) i les Reduccions de la Jornada Laboral (RJL). De fet, ho vam proposar en el context del Consell Econòmic i Social, ja que la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) en forma part. A més a més, vam constatar que hi ha un article al Codi de Relacions Laborals que ja permet aquestes mesures, però que no estava desenvolupat. Llavors, el que es va fer va ser impulsar-les de manera provisional per donar resposta a les conseqüències de la pandèmia. A partir d’aquí, l’Executiu ha anat impulsant altres iniciatives.

–En general, quins són els sectors més afectats? N’hi ha que consideri que no es recuperaran o que els costarà molt?
–Al mes de maig, quan es va començar a reprendre l’activitat després del confinament, es va veure que hi ha sectors que durant tot aquest temps han patit molt. Són tots els que tenen a veure amb l’activitat turística. Això afecta els comerços, els hotels, les agències de viatges i alguns autònoms que també tenien repercussió perquè també estaven relacionats, d’alguna manera, amb el sector turístic. El mes de juliol, les restriccions als països veïns es van relaxar una mica i es va començar a treballar. També a l’agost i sobretot al setembre i a l’octubre. Després, amb el rebrot i les mesures aplicades tant a Espanya com a França, tot va tornar a anar pitjor i a tots aquests sectors que he esmentat anteriorment s’hi va afegir el sector de la neu.

Les agències de viatges va ser un dels sectors que ho va passar més malament. Quan hi va haver el primer desconfinament van poder treballar perquè com a mínim, encara hi havia turisme de proximitat, però des de la segona onada ja no. Ara, però, el sector que considero que està més perjudicat és el que està relacionat amb la neu. Aquest any serà nefast en aquest sentit, però tenen possibilitats, evidentment, quan aquesta pandèmia passi una mica, de recuperar-se ràpidament. Ara toca esperar que tot el teixit econòmic del país es vagi recuperant progressivament durant el 2021 i que aviat hi hagi totes les vacunes posades.

–Quina influència han tingut les ajudes del Govern (STCT i RJL) sobre l’activitat empresarial del país? Durant quant temps pensa que l’Executiu podrà suportar-les?
–El tema de les ajudes ha estat cabdal per mantenir les plantilles de moltes empreses. Les últimes dades que ens van presentar al Consell Econòmic i Social, eren d’aproximadament 10.100 assalariats que s’havien acollit a una STCT o a una RJL. Això ha permès que es poguessin mantenir moltes de les plantilles empresarials i que no hi hagués acomiadaments, que és el que es buscava inicialment. És a dir, que les empreses poguessin mantenir-se tenint en compte que si no hi ha ingressos i les despeses segueixen sent les mateixes, no es pot aguantar. Cal destacar l’aportació del mateix teixit productiu, però, ja que han assumit el 25% de les ajudes que no paga el Govern. També s’ha donat suport a les persones que treballen per compte propi, que són, aproximadament, 2.000. En total, doncs, l’esforç que ha fet el Govern és de 35 milions d’euros. Aquestes ajudes eren l’única solució que hi havia per poder mantenir les plantilles. Quan s’hagi reactivat l’economia, ja es deixaran de fer servir.

–Què n’opina sobre la diversificació de l’economia?
–Aquesta pandèmia el que ens ha demostrat és que basar un pes molt important de l’economia en el turisme comporta que es pateixi. Altres països més compensats en aquest sentit, no han constatat la mateixa incidència. Cal tenir en compte les últimes dades del PIB que indiquen que a Espanya s’ha registrat una caiguda d’aproximadament l’11%, mentre que a França ha estat gairebé del 8%. Aquí s’ha registrat una caiguda d’aproximadament el 12%. Per tant, la davallada ha estat més important per l’efecte que té la part del turisme sobre l’economia en general. La diversificació, per nosaltres, és molt important des de fa temps i creiem que s’hauria de basar sobre dos puntals: que hi hagi sectors que treballin la innovació i també la sostenibilitat.

Nosaltres, ja el 2019 vam presentar 11 fitxes, incloses la del Fintech, del Blockchain, del Wellness, del turisme sanitari, etc. Tot un seguit de propostes que vam posar sobre la taula i que després el Govern es va fer seves i sobre les quals ja estan treballant. Nosaltres ens dediquem, també en aquest sentit, en dues lleis que ja són potestat del Consell General: la d’actius virtuals i la de l’e-sport. Llavors, també s’està treballant conjuntament amb el Govern per a la digitalització de les empreses i l’e-commerce. En general, gairebé tot tracta sobre la captació d’inversió estrangera. També estem treballant amb Actua. Hi ha molts fronts oberts.

–Com ha estat i està sent la interlocució de la CEA amb el Govern durant el temps de pandèmia?
–Nosaltres sempre hem fet propostes. Hem sigut proactius en aquest aspecte. Som la patronal transversal de la majoria dels sectors de l’economia d’aquest país i, per tant, és normal que estiguem treballant. Ja hem fet les propostes i d’aquestes, moltes s’han acceptat al 100% o gairebé, però el Govern les ha tingut en compte en bona part. Ens hem d’acostumar que el país necessita diàleg social i que, per tant, un dels interlocutors bàsics és una patronal, com passa a tots els països. Per tant, quan hi ha temes econòmics, la interlocució entre Govern i empresari és bàsica. Durant tota la pandèmia s’ha treballat molt a través de trobades virtuals entre l’empresariat per poder fer les propostes escaients. Després les hem traslladat al Govern, que les ha analitzat i les ha passat al Consell Econòmic i Social. Per tant, tenim un contacte fluid en aquest aspecte. No sempre s’ha complert al 100% el que han demanat les empreses tenint en compte que nosaltres representem, moltes vegades, sectors que poden veure les solucions una mica contraposades. Tractem des de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles fins a l’associació de comerciants, d’hotelers o de qualsevol mena. Així que hem de tenir empatia amb tots plegats per intentar trobar la millor solució i procurar que no es perjudiqui massa a un sector i que es pugui ajudar a l’altre. Volem minimitzar les diferències.

–Per part del teixit empresarial andorrà associat a la CEA, quines han estat les reclamacions que més s’han efectuat últimament?
–Les propostes sempre han estat amb la visió de poder salvar les empreses. Com he dit abans, però, d’entre aquestes empreses, cadascuna té unes diferències concretes. És a dir, el pes que pugui representar la massa assalariada amb una empresa és diferent d’un sector i un altre. La importància que puguin tenir els lloguers a un sector és diferent d’un altre. Per tant, s’ha d’anar modulant i intentar que les mesures que s’emprenguin no siguin perjudicials per a uns i beneficioses pels altres o a la inversa. Establir aquest equilibri ha estat el que hem intentat fer durant aquest temps. Detallar i donar resposta a les necessitats d’un per un és difícil, però hem intentat trobar l’equilibri entre totes les parts.

–Durant les conferències d’El Futur a Debat es va parlar sobre l’impuls dels negocis en línia a Andorra. Què opina sobre la polèmica que ha sortit últimament a alguns mitjans de comunicació espanyols sobre la instal·lació de youtubers a Andorra? I sobre la catalogació d’Andorra com a paradís fiscal que va fer Pablo Echenique fa unes setmanes?
–Jo penso que aquestes declaracions s’han fet en un context d’eleccions i, per tant, això han estat afirmacions, jo penso, extemporànies pel fet que possiblement, no tenien la capacitat de diagnosis correcte. Nosaltres des del 2017 hem fet un treball ingent en l’àmbit de la banca d’aquest país per adaptar-se als protocols de l’OCDE i de la Unió Europea i aquests protocols s’estan vigilant i per tant s’estan complint escrupolosament. Per tant, no podem dir que els fem un domicili fiscal, sinó tot el contrari. Andorra ha passat de ser un paradís fiscal a tenir una regulació normal dins de la Unió Europea i la prova és que ja fa un temps que s’han signat els CDI, que són la comprovació bàsica amb Espanya i França. Per tant, tots els CDI que s’han signat corroboren el fet que tinguem aquesta voluntat de transparència. A més a més, tal com va dir la setmana passada el cap de Govern, un estudi que es va fer amb el Banc Central Europeu (BCE) establia que nosaltres tenim una pressió fiscal d’un 26,5%, cosa que penso que és relativament real i que en canvi, a altres països com Irlanda, Luxemburg o Croàcia, que estan dins de l’òrbita de la Unió Europea, tenen una pressió fiscal relativament més baixa que nosaltres. Es va comparar, per exemple, que l’impost de societats que tenim aquí és del 10% i que, per exemple, a Irlanda, que està dins de la Unió Europea està, aproximadament, al 12%. Quan Unides Podem analitzi de veritat com és, veurà que el que han dit no és real.