Lluís Prats té dues passions, la docència i l’escriptura. A la primera fa quasi 30 anys que s’hi dedica donant classes a joves de secundària i batxillerat. Quant a l’escriptura, ha tocat molts gèneres com l’assaig, la novel·la històrica, però on ha destacat és a la literatura infantil i juvenil, amb més d’una dotzena de novel·les, algunes d’elles premiades i que han estat traduïdes a diversos idiomes. Ara ha guanyat el Premi Carlemany per al foment de la lectura amb Archie, el nen que parlava amb elefants.

Coneixia el premi abans de presentar-se?

I tant, és el PREMI literari d’Andorra. És un premi que jo entenc molt especial, sobretot per la manera com està configurat el jurat, format pels propis alumnes que són els que acaben votant. Per autor això és molt significatiu i ho agraeix perquè es garantia que no hi trampa. Que el públic final pel qual tu has pensat i escrit aquesta història l’apreciï té molt de valor. I a més a més, m’agrada molt l’escultura que donen de bronze.

Com va sorgir la història d’Archie, el protagonista de la seva novel·la?

Sorgeix curiosament quan vaig veure un vídeo de Youtube on un pianista, Paul Barton, explicava la seva experiència com a concertista en un santuari d’elefants a Tailàndia.

El llibre narra la història d’un nen que viu a Kènia i fa amistat amb una elefanta fins que han de marxar a Anglaterra. No perdrà el contacte gràcies a les cartes que intercanvia amb una antiga serventa. El veurem créixer, fer-se pianista i professor. Un cop jubilat, ell i la seva dona tornaran a Kènia per tocar el piano en un santuari d’elefants.

Per què ha ubicat la història a Àfrica? Estava en el seu imaginari?

Sí. Un paisatge exòtic ajuda molt, sobretot a la part creativa. Com a escriptor trobo que és molt engrescador intentar recrear no només la vida d’una persona sinó un paisatge. En aquest cas, era un repte aconseguir transmetre les olors o la llum de l’Àfrica.

Ha visitat el continent?

Sí. Hi ha viatges que t’impacten molt i aquest d’Àfrica és un d’ells.

Ha tocat molt gèneres però potser destaquen els llibres de literatura infantil i juvenil. Com a professor de secundària i batxillerat semblava abocat a fer-ho.

L’avantatge és que jo porto quasi 30 anys com a mestre, i els conec. No vol dir que sigui més fàcil però sí que sé no només el vocabulari que tenen, sinó els temes que els poden interessar. En aquest sentit és una novel·la mig històrica, mig personal, amb alguns tocs de romanticisme però també molt emotiva i molt exòtica. Jo crec que la barreja de tot plegat és el que els acaba enganxant com a lectors.

En quin nous projectes està treballant?

Estic amb una altra novel·la infantil sobre una història de ballet. He passat d’Àfrica a Rússia. M’agrada que la gent que llegeixi vegi el món, que no es quedi només a la cantonada.

El Premi es lliurarà al maig a Andorra coincidint amb la publicació del llibre amb el segell Columna Edicions.