«Dibuixant frustrat, aprenent d’escriptor, planificador del divendres nit i geminis com el meu gos i gat». Així es descriu a les seves xarxes socials l’Álvaro González (1993) el coescriptor del llibre 14 dosis de tinta.

Per què es va iniciar al món de l’escriptura?
–L’escriptura sempre m’ha agradat des de ben petit, també dibuixava i m’imaginava que feia els meus còmics i vaig començar a crear les meves històries. Però a nivell més seriós, vaig començar fa uns cinc o sis anys, ja que de tantes coses petites que vas fent arriba un punt que les veus sobre la taula i penses que podries fer alguna cosa més professional.

–Com va sorgir la idea de coescriure el llibre ‘14 dosis de tinta’?
–Va sorgir gràcies a un escriptor andorrà que es diu Alex Puig, que va iniciar un curs d’escriptura creativa i ens va convidar a uns quants a formar part del projecte. La idea final era crear un llibre entre tots els participants, compost de relats que vam treballar en conjunt.

–Sobre quines temàtiques sol escriure?
–Em centro molt en les lectures que més m’agraden com la fantasia i la ciència-ficció, però sobretot els meus relats són de terror. M’encanta llegir novel·les de terror tant clàssiques com contemporànies. Els meus referents escriptors de terror són molt clàssics, per exemple la meva major inspiració són els llibres de H.P.Lovecraft. L’escriptor va ser un dels principals motius pels quals vaig començar a escriure. Per altra banda també llegeixo a  Stephen King o Edgar Allan Poe, encara que aquestes lectures són obligatòries per a qualsevol que li agradi el terror.

–En quins nous projectes està treballant?
–Ja que nosaltres vam aconseguir publicar un llibre arran d’un curs d’escriptura, amb l’Alex Puig hem parlat de fer un altre curs en el qual aquesta vegada som els primers alumnes els que fem una miqueta d’assessorament. Com hem tingut bastant bona resposta pel que fa a les vendes del llibre, hem pensat a ajudar també a nous escriptors del país. Per altra banda, en l’àmbit personal, estic treballant en una novel·la que estic acabant, però a la qual encara li queda com a mínim un confinament més.

–Quines ajudes necessiten els escriptors novells del país?
–En el meu cas, quan vaig entrar al curs d’escriptura interactiva, em va sobtar que el Govern no tingués cap relació en l’àmbit econòmic. Aquest curs gratuït va ser una iniciativa de l’Alex Puig de manera totalment altruista. Per part de l’administració crec que faltaria alguna mena de cursos que incentivin els joves a interessar-se per aquest món, potser s’hauria de disposar d’un espai com una sala d’algun institut on es poguessin fer tallers com es fan activitats esportives. Perquè en l’àmbit privat sí que hi ha aquestes iniciatives, per exemple hi ha llibreries que organitzen aquesta mena d’actes. No entenc per què el Govern no ho impulsa. Si el país vol donar suport a la cultura, potser cal alguna iniciativa amb el seu segell.