La Rebeca de Vera és psicopedagoga, i dona suport a les famílies canillenques fent atenció a l’escola bressol i l’esplai. Dijous va oferir una xerrada sobre els límits.
 
–Quina és la seva tasca?
–La meva feina, principalment, és la de responsable de l’esplai del Comú de Canillo, tot i que també faig de psicopedagoga a l’escola bressol. Per tota la qüestió de la Covid, ja no estic tan presencialment dins l’escola bressol. Abans visitava freqüentment les aules donava suport a les educadores, però ara és preferible que no hi hagi una persona externa entrant i sortint. I paral·lelament, també dono suport a les famílies que ho demanen. Però, sobre la meva feina dins de les aules, consisteix a ajudar en els infants que tinguin alguna dificultat en el seu desenvolupament i aconsellar a les educadores sobre activitats o el dia a dia per assistir millor a aquests nens i nenes.

–I com es relaciona amb les educadores?
–Treballem al mateix departament, tant l’esplai com l’escola bressol i també el punt jove, tot s’emmarca en el departament Social del comú. Així que estem molt relacionats i tenim molta comunicació.

–En què consisteix el suport a les famílies?
–Si hi ha algun pare que té algun dubte o que vol tenir alguna consulta privada, es posen en contacte amb les educadores i a través d’elles es comuniquen amb mi. En general es tracta de dubtes quotidians, però també hi ha hagut dubtes més sensibles dels infants. De la mateixa manera, últimament les consultes s’han fet més telemàticament, però almenys podem donar respostes. Com deia, generalment es tracta de qüestions relacionades amb la conducta dels infants, sobre com fer front a les rebequeries, que són del més normal, o sobre com establir els límits que era la qüestió central de la xerrada del dijous.

–Ens pot donar més detalls de la xerrada?
–El motiu d’aquesta xerrada va sorgir perquè molts pares s’adreçaven a mi per preguntar-me en concret com és que s’ha de marcar als nens. És a dir, que el que volien eren eines per controlar la conducta del nen. I el meu objectiu és ensenyar els límits amb un canvi d’enfocament: que ho vegin com una guia per educar i ensenyar als nens allò que pot estar bé o malament, per no posar en risc la seva pròpia vida o per tenir una relació adequada amb els altres. Vull traslladar que el paper dels pares sigui el de fer acompanyament als seus infants. Per tant, penso que la conducta la podem modificar analitzant l’actitud del pare o mare i com aquests es relaciona amb el seu fill.

–Fan altres activitats per les famílies?
–Un cop al trimestre féiem un exercici que es deia Nens per un dia, on els pares realitzaven totes les activitats dels seus infants i realment agradava molt. Però ara seguim creant contingut per via telemàtica. Per exemple, pel confinament vam obrir xarxes socials on les educadores penjaven propostes de tasques per fer a casa, jo oferia consells. Una mica per mantenir la comunicació amb les famílies.