El Pere mai va pensar en dedicar-se professionalment a la dansa, de fet va estudiar traducció i no va començar a ballar fins als 20 anys, quan molts ballarins ja formen part de companyies. Però això no l’ha preocupat mai. El seu vincle amb la dansa s’ha anat enfortint amb el pas dels anys, mentre buscava noves formes i espais on traduir en moviments com la viu. L’últim descobriment ha estat la dansa vertical, de la qual presenta l’espectacle Axit.

Com va arribar a la dansa?

Vaig començar a ballar a l’escola Líquid Dansa, primer com a alumne i després com a ballarí de la companyia. Ara fa un temps que vaig fer el salt per dedicar-me de ple, tot i que també faig feines de producció i de gestió de projectes culturals.

I com va descobrir la dansa vertical?

Abans de ballar ja feia circ aeri i acrobàcies amb teles i corda. La relació entre moviment i espai sempre m’ha interessat, però va ser amb la dansa aèria que vaig descobrir una dimensió nova per explorar. Em permet traslladar continguts i moviments de la dansa contemporània a l’espai aeri a partir d’una composició del cos diferent.

On esva formar?

Vaig fer classes a l’escola Onair de Barcelona, amb la coreògrafa Sheila Ferrer, que al 2026 i 2017 va muntar dos projectes per a l’Escena Nacional d’Andorra. Al 2019, també va produir un altre per Líquid Dansa i el Comú d’Encamp, en el qual vaig participar. Després m’he continuat formant amb grans coreògrafs del País Basc, de Portugal, Itàlia i Croàcia.

I aquest més ha presentat el seu primer projecte personal, Axis, a Sant Julià.

Sí. Axis és el primer projecte que he coordinat i dirigit. És un solo que en realitat és un duo perquè la il·lustradora Carol Garrido crea dibuixos que es projecten a la paret al temps que jo ballo. El vam presentar fa unes setmanes dins el festival ‘La cultura no s’atura’, i la idea és perfeccionar-lo i fer-lo girar tant a Andorra com fora del país.

Què ha volgut transmetre?

He volgut reflexionar sobre el concepte de l’equilibri, amb l’entorn i entre nosaltres mateixos. És un tema recorrent que ens obsessiona des de diferents perspectives. A partir d’aquí, les il·lustracions de la Carol parteixen creen mandales que generen tot un equilibri al voltant del ballarí.

Quines característiques necessita el ballarí de dansa vertical?

El més important és no tenir vertigen i estar en bona forma física, perquè és una disciplina molt exigent. La por pot aparèixer perquè estar penjat en una paret a 10 metres del terra és molt impactant, però l’has de saber controlar.

I què és el que més li agrada?

Que és un espai on puc traslladar qualsevol idea de la dansa i donar-li una perspectiva nova pel que fa a com et relaciones amb el públic, amb l’espai i incorporar l’arquitectura com a part de la composició.

Continua ballant a terra?

I tant. De fet el 9 i 10 de gener vam estrenar una peça de dansa contemporània a la Casa Rossell d’Ordino amb el col·lectiu d’arts escèniques d’Andorra l’Era. Es diu Dels gestor perduts i dels sons oblidats que gira al voltant de les feines agrícoles que s’han perdut i com les accions d’aquestes mateixes tenen una rítmica que es pot convertir en dansa.

Al gener ha presentat Axis, el seu primer projecte personal, dins els festival ‘La cultura no s’atura’.