Special Olympics va néixer als Estats Units l’any 1968 per promoure l’acceptació i integració de les persones amb discapacitat intel·lectual a través de l’esport. El comitè andorrà va començar a funcionar fa més de 30 anys, i l’Àlèx Terés n’és el seu actual president. Periodista de formació, apassionat de l’esport i voluntari de tot cor de l’entitat, creu que és una experiència molt enriquidora tant pels esportistes, com pels que hi col·laboren.

Per què es va involucrar en aquesta entitat?

Jo tenia ganes de participar com a voluntari en alguna activitat social i mitjançant gent del meu entorn va sorgir la possibilitat de formar part de la família d’Special Olympics Andorra. A nivell personal és una experiència molt enriquidora. Ara m’ha tocat fer el paper de president però el càrrec no és l’important, jo estic segur que quan ho deixi de ser, continuaré vinculat amb la mateixa il·lusió del primer dia.

Amb quants esportistes compten i quines modalitats esportives hi ha?

Tenim prop de 60 atletes, i pel que fa als esports, depèn de la demanda. Els més concorreguts són la natació, la petanca i l’atletisme. Després tenim esports que requereixen més qualificació tècnica com l’esqui, i també tenim basquet, futbol i judo, entre d’altres. Habitualment ens movem en una forquilla d’entre 10 i 12 modalitats esportives.

Què aporta als esportistes formar part dels Special Olympics?

Special Olimpics no busca marques, sinó que aquest col·lectiu de persones amb diversitat intel·lectual tingui l’oportunitat de fer esport i a través d’ell aprenguin hàbits de salut, de convivència, socials, esperit de superació, companyonia, disciplina, i que s’ho passin bé. Això no treu que els esportistes esperin el dia de la competició amb molta il·lusió per intentar aconseguir fer la millor classificació possible.

Com s’han pres els esportistes la situació actual d’aturada de competició?

La majoria dels esportistes ho han encaixat amb disgust perquè un dels moments de la setmana que més els motiva és el d’entrenar i tenir la mirada posada en la propera competició.

Socialment, creu que la gent sap què és Special Olympics?

Fins fa un temps ens confonien amb els Paralímpics, però amb el temps hem aconseguit que els andorrans ens coneguin força bé; cada vegada que anem a algun esdeveniment esportiu i truquem a la porta de possibles col·laboradors és relativament senzill trobar suports.

Habitualment com es finança l’entitat?

Tenim una assignació anual que ens atorga Govern, i després comptem amb un sponsor principal que és la Fundació Crèdit Andorrà i amb donacions de particulars, ja siguin empreses o persones. Col·laboren amb aportacions econòmiques però també amb la cessió d’instal·lacions esportives o, com en el cas de Granvalira amb els forfets per poder fer esquí.

A Andorra, els esports amb més demanda són la natació, la petanca i l’atletisme