En Jaume Vilamajó és una de les persones que conforma la xarxa de voluntaris que surt al rescat d’un gos quan aquest es perd.  Forma part del grup Alarma Gos Perdut i s’ajuda del seu pastor alemany, Thor.
 
–Quin és el seu paper dins del grup?
–Fa set anys unes persones van crear el grup per ajudar als propietaris que han perdut un gos a trobar-lo i, també, per localitzar persones que n’havien abandonat un. Jo farà quatre anys que hi vaig entrar perquè ho vaig veure de bona fe, amb l’única finalitat d’ajudar. A més, ara fa un any i mig que vaig ensinistrar el meu gos, el Thor, i també dona suport en les cerques.

–I com s’organitzen?
–El grup d’Alarma és un grup de WhatsApp on en formem part unes 140 persones, és a dir, que sempre hi ha algú disponible per sortir. Però també estem en contacte amb altres grups com Bubu’Suport o GosSos. 

–Es pot dir, doncs, que hi ha una bona xarxa?
–Sí, penso que som un bon nombre de voluntaris, i sempre hi ha gent que entra per algunes cerques concretes i ja s’hi queden. A més, el moviment que es genera a les xarxes socials també és important.

–Com es procedeix en una recerca?
–Els cops que ens hem agrupat més persones, potser fins a 40, hi ha un coordinador que, mapa a mà, distribueix les zones per fer una cerca més detallada i si no hi ha sort, poder tornar l’endemà i no passar pels mateixos llocs. Això és quan ja se’ns ha avisat i ens hem organitzat, però també es donen casos que algú es troba un gos aparentment sol. En aquests casos, el primer que fem és portar-lo o bé a un veterinari o al Servei de Circulació de la parròquia on ha aparegut perquè llegeixi el xip i així  localitzar els amos.

–Què és el més complicat a Andorra per trobar un gos que s’ha escapat?
–És tota una història. Si el gos s’espanta i comença a córrer amb un atac d’ansietat, perd totalment el sentit i s’allunya més i més fins que s’adona que no sap on és. Alguns poden tornar al lloc des d’on ha marxat o a casa. Però si estan desorientats, poden arribar a caminar molt, i si l’amo no es mobilitza aviat per buscar-lo, pot haver marxat molt lluny.

–Aleshores, les primeres hores són crucials?
–Sí, les primeres 48 o 72 hores són molt importants per tal que el gos no se’n vagi lluny i perquè no passin molts dies, perquè cada dia que passa, el seu estat de salut empitjorarà. Insisteixo, com abans s’activi la cerca, millor. I també m’agradaria ressaltar una cosa: si algú es troba un gos, si us plau, que el porti o a Circulació o a un veterinari perquè comprovin si té xip o a les mateixes xarxes socials si l’estan buscant, però que no se’l quedi. I ho dic perquè, des de principi d’any, portem set gossos perduts i dos han aparegut en cases. Entenc que quan es troben els avisos arreu, aleshores fan marxa enrere i els tornen, però no podem actuar així. La gent estima molt els seus gossos i si marxa i no el trobes mai més, et quedes sempre amb l’angoixa. És un molt mal viure.