Meme Santamaría (1967) és la vicepresidenta de la Federació Andorrana de Patinatge (FAP), que va organitzar un torneig internacional el passat cap de setmana. En aquesta entrevista, Santamaría parla sobre el funcionament de l’ens i el patinatge artístic nacional.

 
–Com valora el treball de l’actual junta directiva de la FAP?
–Portem poc temps. Hem entrat un equip nou amb moltes ganes. A banda de patinatge artístic, també tenim hoquei, skateboard i roller i, en aquesta junta, tots ajuden a tots i treballem en conjunt. Per exemple, els d’hoquei ens han ajudat amb el campionat d’artístic.

–Havent tants esports al Principat, resulta complicat fer un treball de captació de nenes i nens?
–Sí, és molt difícil perquè, com a tots els esports, l’inici és dur. Com també passa a l’esquí, els nens cauen molt i es desmotiven una miqueta. Al patinatge artístic hi ha una disciplina darrere, una posició, una postura... El nen que comença ha d’aprendre a saltar i s’ha de treballar molt bé la coordinació i l’equilibri. A més, hi ha un hàndicap i és que has de passar exàmens per passar de nivell i et pots quedar estancat en un nivell i perdre la il·lusió i canviar d’esport. A Andorra hi ha tants esports que els nens es cansen d’un i comencen un altre. 

–I a tot això, s’ha de sumar la crisi sanitària. Com s’ha gestionat des de la federació?
–Ha costat bastant. S’ha hagut de canviar el sistema de treball amb els patinadors. No poden estar junts, han d’estar amb mascareta i patinar separats, l’entrenador parla de lluny... Abans podia fer una abraçada al patinador per a animar-lo. A més, molts estaven cansats d’entrenar si no podien competir, sobretot, els preadolescents. Els tècnics han hagut de provar diferents tècniques. S’han fet entrenaments via Zoom de preparació física i sessions amb els patins a casa durant el confinament.

–La federació li dona molta importància a la preparació física?
–Aporta un preparador físic un dia a la setmana pels esportistes promeses i, junt amb la Federació de Gimnàstica, tres dies a la setmana va una entrenadora de rítmica al Serradells per entrenar l’expressió corporal, la flexibilitat i la posada en escena. Són dos esports bastant compatibles en els quals es treballa l’elegància i la performance.

–Com és la relació amb els clubs?
–La filosofia de la nova junta de la FAP no és la mateixa que hi havia fins ara. Tots anem a una. La FAP pressiona els clubs perquè puguin de nivell. Un nen no pot passar a la federació si no té un nivell òptim.

–Ara el torneig ha estat a Andorra, però on surten normalment a competir els patinadors andorrans?
–Tenen la llicència de la Federació Catalana a la territorial de Lleida. Fem tres o quatre campionats a Lleida i un d’ells dona accés al de Catalunya, on només van 24 i els set o vuit millors van al d’Espanya. Andorra només pot arribar fins al de Catalunya perquè si no treuríem places als espanyols pels internacionals i nosaltres, com a país, podem anar-hi directes.