El Pau Iglesias és arquitecte. Després d’haver treballat molts anys per una enginyeria gran del país, va establir-se per lliure, des d’on s’està especialitzant en l’urbanisme.
 
–Què el va motivar a escollir l’arquitectura?
–Penso que és una cosa vocacional i que t’agrada, i que quan ho vols, ja no vols fer una altra cosa. De fet, a la selectivitat, només vaig escollir dues opcions: arquitectura a Barcelona i arquitectura al Vallès, i per sort, vaig entrar a la primera, la que volia.

–Com defineix el seu treball?
–Jo voldria destacar que l’arquitectura no és només fer projectes d’edificis, sinó que tenim un rang molt més ampli: valoracions, informes pericials, o fins i tot, mediar entre parts en qüestions urbanístiques. Precisament, l’aspecte que a mi més m’agrada i m’hi estic especialitzant és la urbanització paisatgística, i de fet, hi ha molts comuns que estan apostant per embellir l’entorn urbà. A més, si revisem els projectes del despatx, l’edificació només comprèn el 30 o 35% del total.

–Algun projecte que recordi especialment? 
–Un dels que en tinc més records, potser perquè és dels primers que ens va caure al despatx, és la primera fase de remodelació de l’avinguda Carlemany. El vam elaborar juntament tres arquitectes: el Jacint Gil, el Josep Travé i jo, i ens fa molta il·lusió perquè va encetar l’embelliment de l’eix comercial. A més, després de totes les fases, l’avinguda Carlemany manté l’essència, per exemple,  amb el paviment de granet de colors. 

–I algun projecte que li agradaria fer?
–Pel que fa a urbanisme, no. Vam treballar en el carrer Major de la Massana, que és un tram curt però molt interessant. I ara també treballarem en l’enllaç entre l’avinguda Meritxell i la zona de Prada Ramon a través del passatge Biscariet, i penso que és un lloc amb molt marge per millorar.

–Es diu que la construcció a Andorra gaudeix de bona salut. Hi està d’acord?
–La construcció té una gran inèrcia que fa que sigui molt difícil aturar-la, però que si ho fa, reprendre-la costarà molt. També crec que la construcció va a dos anys de decalat respecte de l’economia. La veritat és que els primers que notem les crisis, per dir-ho d’alguna manera, som els projectistes i els arquitectes, i ara per ara no hem notat res. Al final, és un sector refugi, perquè l’habitatge és un valor segur d’inversió, i en moments d’incertesa, qui té diners per invertir, ho fa en el sector immobiliari. Potser caldrà veure al tancament de 2021 per observar les conseqüències reals de l’aturada per la Covid. 

–Quins elements creu que definiran el paisatge urbanístic del Principat al futur?
–Crec que els edificis han de ser cada cop més sostenibles i anar al consum zero. Però no n’hi ha prou amb l’elecció de certs materials, sinó també amb el disseny o amb el fet que puguin ser fàcilment enderrocables. Això t’ho donen materials com la fusta al contrari que el formigó. Així que penso el disseny d’edificis de consum zero serà el que definirà l’urbanisme pròximament a Andorra.