Daria Gavrilova, originària de Moscou, és coautora del llibre Història dels mitjans russos 1989-2011. Es va traslladar a Espanya el 2012 per cursar un màster de periodisme audiovisual a la Universitat Complutense de Madrid i el 8 de gener aterrarà a Andorra per escriure el primer capítol de la seva nova obra.
 
–L’onada d’emigració de Putin és el seu projecte, d’on sorgeix la idea?
–Connecta amb la meva experiència com a periodista i com a persona. L’any passat vaig publicar el meu primer llibre no-ficció sobre Barcelona. La ciutat té un 20% d’estrangers i mirant les estadístiques, la majoria de migrants de països no desenvolupats, o de zones en conflicte són homes, un 80 o 90%; dels països desenvolupats o en vies de desenvolupament solen ser un 50% de migrants homes i un 50% dones que emigren sols o en família, però de Rússia, la majoria són dones, un 70%, i no només a Barcelona sinó a la majoria de ciutats europees. Això em va donar la idea del primer capítol que escriuré a Andorra, ja que no és comú a Europa i connecta amb Putin, opressió, migració i la meva experiència com immigrant. És una realitat que molta gent amb estudis deixa Rússia. Ho anomenem la fugida de cervells.

–Per què un 70% de persones que deixen el país són dones?
–La igualtat de gènere és difícil i molt peculiar a Rússia. L’URSS era una dictadura d’esquerres i teníem moltes lleis avançades, tot i que en molts aspectes són molt patriarcals i estan molt endarrerits. És una barreja molt estranya. Per exemple, les dones fa més de 100 anys que tenen dret a treballar sense problema, han pogut comptar amb un compte bancari i, a més, és el número u del món amb accés a l’educació. De fet, entre els anys 50 i 60 hi havia moltes investigadores, físiques, químiques i científiques. En alguns drets hi ha igualtat, però en d’altres no. Sobretot, pel que fa a la cultura i els estereotips. Hi ha moltes dones amb ambicions laborals i sense por de ser independents, però el president és molt masclista i emigren.

–I després?
–Ens convertim en immigrants. Jo em dic Daria Gavrilova, un nom molt comú, representant de la nació i tinc molts privilegis associats. Quan vinc a Espanya sóc immigrant, tinc accent i existeixen prejudicis sobre Rússia. Això existeix, però com a dona compto amb més respecte aquí. T’escapes d’estar fent coses en contra d’estereotips de dona. Per un home rus ser immigrant és una experiència desagradable perquè en mudar-se perden un valor afegit per ser homes.

–També farà xerrades a les escoles sobre els mitjans, podria fer-me cinc cèntims?
–Quan vaig anar a Espanya, no existia molta premsa digital i els mitjans dominants impresos eren els més llegits en línia. Això a Rússia no passa. El 2011 els tradicionals estaven sota el control del govern i els digitals són independents, però molt petits i amb pocs lectors. Ara encara és més difícil perquè el govern creu que són un perill i pot tancar qualsevol publicació en un dia. Per això, la majoria de mitjans de l’oposició se’n va a les xarxes socials.