Teresa Areny és la nova cap de projectes del Museu Carmen Thyssen Andorra, tasca que compatibilitza amb la de cap de producció de la Fundació Onca, però qui va dir angoixa? Porta la cultura a la sang i els que la coneixen saben que li encanten els reptes, no en va durant la seva llarga trajectòria com a gestora cultural ha aixecat alguns dels projectes més importants del país. Aquest nou càrrec li fa especial il·lusió perquè va veure néixer el museu i l’emociona endinsar-se en una nova vessant artística.

Al passat mes d’octubre va assumir el càrrec com a cap de projectes del museu. Com va rebre la proposta? Va trigar en prendre la decisió?

El Guillermo Cervera m’ho va proposar al mes de juliol, després d’una reunió entre el museu i la Fundació ONCA, i certament em va sobtar moltíssim. De fet, volia que m’encarregués de la direcció del museu, però al final li vam donar una mica la volta perquè jo no tinc un discurs artístic, en aquest cas, pictòric, només sóc usuària cultural de museus, i el que vam acordar és separar les dues parcel·les: jo, com a cap de projectes, m’encarregaria de crear noves sinèrgies, en la línia que havia començat ell però potenciant-t’ho, perquè conec molt bé el teixit cultural del país i pensava que en aquesta tasca sí que podia fer aportacions en la gestió podia aportar nous sistemes de funcionament, noves formes de programar. I ell continuaria com a comissari artístic de les exposicions.

El Guillermo Cervera va fer una tasca impressionant com a director per assentar el projecte del museu a Andorra dins la societat andorrana. Quins nous projectes té vostè en ment per a aquesta nova etapa?

Ara mateix no tenim cap projecte definit, encara que sí moltes idees per desenvolupar. Però qui em coneix sap que m’encanta barrejar disciplines. Ho he fet a la Fundació ONCA i el museu té moltes possibilitats. L’objectiu és motivar l’equip perquè entengui que no només existeixen les quatre parets del museu, sinó que som capaços de crear sinèrgies amb altres entitats, siguin del món del teatre, de la música o de la literatura. Vull que la gent senti seu el museu, que no el vegin com una cosa elitista, sinó de tot el poble andorrà.

Tinc entès que també vol obrir el museu a la participació d’artistes amateurs.

Això també ho va iniciar el Guillermo, però sí, un exemple seria la col·laboració que hem fet amb l’Escola d’Art d’Andorra la Vella. Els alumnes han reinterpretat una obra de George Tappert inclosa a l’exposició Influencers en l’art. De Van Goyen al Pop Atr. No podem entendre qualsevol art sense la base, sense els joves i el procés formatiu perquè és això el que dona sentit en aquest cas a un museu. És la base del futur públic, del coneixement, de l’aprenentatge. Molts dels pintors que exposen han passat per escoles d’art i per això és molt important donar-los suport.

El museu seria un dinamitzador de cultura a més d’espai d’exposició.

Exactament. Crec que ja ho ha estat però la idea és generar vibració artística, fer arribar l’art a tothom. És la mateixa filosofia que fa uns anys vam implementar a la Fundació ONCA.

L’actual exposició sobre Influencers en l’art es va prorrogar fins a principis de gener del 2021, quan es podrà veure la propera col·lecció?

La nova exposició, ‘Talents amb denominació d’origen. De Rigalt a Puigdengolas’ s’inaugurarà el proper 12 de febrer i serà una exposició conjunta entre obres de la col·lecció privada de la Fundació d’Art Crèdit Andorrà i de la Fundació d’Art Carmen Thyssen. Atesa la situació actual, era el moment òptim per crear sinèrgies entre aquestes dues entitats tant importants. De les 28 obres exposades, 23 pertanyen a la Fundació Crèdit Andorrà i cinc són del fons d’art de la Fundació Carmen Thyssen. L’objectiu és crear un diàleg entre els quadres, perquè són obres d’autors catalans del Noucentisme.

Com va sorgir la idea d’aquesta col·laboració?

La idea de crear aquesta exposició la va tenir el Guillermo Cervera conjuntament amb al comissària de la Fundació Crèdit Andorrà, Isabel Rodríguez. Ells dos van elaborar tot el projecte. És una col·laboració público-privada molt significativa perquè en un moment de pandèmia estem promovent els artistes del país a la vegada que donem accés públic a quadres d’una col·lecció privada. El fet que s’exposin en un espai públic com és el Museu Carmen Thyssen és un win-win entre les dues parts. Estic molt contenta de començar la directriu del museu amb aquesta exposició. Per mi és molt important promoure la cultura del país.

Ja que ha començat a treballar en un museu, li haig de preguntar pels seus pintors o moviments pictòrics preferits?

Sóc molt poc fetitxista. Més que amb un autor em quedo amb el que em transmet una obra. Per exemple, de l’exposició dels Influencers, el quadre de Tappert em va impressionar molt. Em pot agradar un Chillida, un Saura, també Van Gogh, i Kimt m’encanta, però no sóc de dir: «Tindria a casa un...». En general, diria que per a mi es més important que el que estic veient em faci vibrar.

I a part del Museu Carmen Thyssen Andorra, quin altre museu li té robat el cor?

Em van agradar molt el MoMa i el Metropolitan quan vaig estar a Nova York. L’Hermitage em va impactar, però també és per l’espai, com en el cas dels Uffizi de Florència. M’agrada molt viatjar i sempre ho he aprofitat per anar als museus més característics de cada ciutat.

Aquest nou treball el compatibilitza amb el de cap de producció de la Fundació ONCA. Com s’organitza?

M’encanten els reptes i hi treballo moltes hores, però m’apassiona el que faig, tant a la Fundació ONCA, com ara al museu. Intento compatibilitzar-les com puc i treballo als dos projectes professionals a la vegada però no en suposa cap angoixa. També és cert que l’experiència ajuda i no parteixo de cero perquè el museu ja té una trajectòria important. A més, m’he trobat amb un equip jove molt motivat, molt potent, amb moltes ganes d’aprendre, i estic encantada. El que sí ha suposat una sorpresa ha estat endinsar-me en la part artística. Estic aprenent molt i l’equip m’està ajudant moltíssim. He tingut un regal amb l’equip que m’he trobat.

Vostè porta molts anys dedicada a la gestió cultural, té currículum impressionant. Quan mira enrere què pensa?

Si miro enrere penso que tot el que he fet en el passat m’ha portat on sóc ara. Però també té molta importància la meva família. Els meus pares són dos grans apassionats de la cultura i això ho he viscut des de petita. Si a casa es parla de cultura a tothora i veus que el teu pare ha muntat la coral, que la teva mare a muntat l’esbart, és impossible que no t’influeixi.

Què cal per ser un bon gestor cultural?

Un bon gestor ha de ser algú que sàpiga planificar, ha de formar part del seu tarannà, per després poder desenvolupar un projecte. Ha de ser capaç i saber motivar els equips. Això vol dir saber agafar el millor de cada membre i potenciar-ho per empoderar l’equip. També s’ha de ser molt generós i compartir el coneixement, es a dir, s’ha de saber sumar sinèrgies, sumar aprenentatges i traspassar molt la informació. Sóc una convençuda de l’organització del treball transversal. El treball piramidal no m’interessa gens.

Dels projectes culturals que ha gestionat a Andorra que són moltíssims. Hi ha algun del que guardi un record especial?

El Centre Cultural de Sant Julià va ser un projecte que porto al cor. Quan l’estaven construint jo era molt joveneta però ja tenia clar que volia treballar-hi. Només de pensar en tot el que es podia fer allà dins..., encara ho penso i m’emociono. Ara, continuo vinculada més com a usuària, encara que fer aquesta evolució em va costar al començament. Perquè aquí sí que vaig participar en la serva creació des de cero.

A la Fundació ONCA també em sento molt a gust i em va ajudar en la meva maduresa professional. A més em va permetre tornar a estar vinculada amb el país.

Vostè porta molts anys treballant per promocionar la cultura a Andorra. Com valora l’evolució que ha fet el país en aquest sentit?

La societat andorrana és una generadora de cultura enorme i està molt motivada en aquest sentit, encara que li costa més creure en el que tenim que en el que ve de fora. Jo particularment són una gran lluitadora pels artistes del país. Ningú més que nosaltres pot promoure i protegir els nostres artistes. Si nosaltres (a nivell institucional i d’entitats, fundacions, etc.) no som generadors d’activitats culturals, és difícil que la societat s’impliqui.

La pandèmia ha afectar molts sectors però el cultural ha estat sens dubte un dels que més. Creu que s’està fent prou per donar-li suport?

A nivell d’Andorra crec que els comuns, les fundacions i el Ministeri de Cultura com a mínim han tingut en ment crear esdeveniments per donar opcions laborals als artistes, com per exemple el cicle ONcarrer, el festival Ordino Clàssic, el projecte La cultura no s’atura, totes les activitats que hem fet a l’estiu als comuns programant gent del país.

Però crec que el més important és que no ens quedem amb això, perquè quan hagi passat la pandèmia no ens hem d’oblidar d’aquests artistes; ells han de continuar pensant que són importants en el nostre teixit cultural.

Un desig cultural pel 2021.

El meu desig és que s’obrin les platees. Vull dir que obrin les places, els museus i fem que més gent pugui gaudir de la cultura. La cultura és un bé imprescindible per ala nostra salut mental i vital.