La Raquel López es va apuntar a l’Aula de Teatre d’Andorra la Vella quan encara no tenia 30 anys, i des d’aleshores no ha baixat dels escenaris. Treballa a la mateixa escola i també a la companyia Som-hi Teatre, de la qual també va néixer el grup Trobafolls. 
 
–Quan es va començar a interessar pel món de la interpretació?
–Ja quan ho veia des de l’altra banda de la barrera era un món que m’interessava molt. I quan vaig fer el salt a la primera línia, va sorgir la passió.

–En què consisteix el format dels Trobafolls?
–Els Trobafolls són el germà petit de la companyia Som-hi Teatre i està relacionat amb les accions de petit format i de lectures dramatitzades. Tot comença amb l’encàrrec del Ministeri d’Educació d’interpretar els poemes de Bestiari, de Josep Carner per acostar la poesia als alumnes d’una forma més atractiva i amena. Enguany ja farà 20 anys que passem pels centres, així que es pot dir que els escolars d’Andorra ens han vist tots. D’aquesta manera, dins de la companyia, tots els formats similars els fem des d’aquest grup.

–Quin estat de salut considera que té la poesia a Andorra?
–Crec que la poesia és el germà pobre. Nosaltres no en som experts, però des del nostre punt de vista, el fet de servir-la d’una altra manera ajuda una mica que arribi més. Penso que la poesia està molt denostada, i bé, sento que a partir d’aquestes petites accions s’apropa bastant a la gent.

–I com ha viscut el darrer any?
–Una mica com tothom: projectes que tenien sortida o data projectada s’han posposat, tot ha anat endavant... Però també és cert que quan s’ha pogut obrir el circuit, s’ha recuperat una miqueta tot el que havia quedat aparcat. És com ara el cas de La cultura no s’atura, que penso que és un bon revulsiu, tant per a totes les disciplines artístiques com per als tècnics, que també és un sector castigat.

–Té algun projecte pendent?
–Ara mateix no, perquè com que havíem estrenat un espectacle infantil amb la companyia i va poder rodar molt poc per la pandèmia, esperem que enguany el puguem bellugar tot el que no vam poder el passat. I a més, tenim la resta de petits espectacles en cartera. Però ara mateix, no tenim res més en ment. 

–En referència al petit format, creu que ara serà el que pugui tenir més tirada?
–Sí, tenint en compte que el públic es queda molt limitat i que interessa fer coses que es puguin moure fàcilment per donar l’oportunitat a més gent de gaudir-ho, és aquest el format que té més sortida.

–Així, com espera que sigui aquest any?
–Un boom! No, jo espero que continuï aquesta empenta que s’està donant ara. Hi ha moltíssima gent aquí, de diferents disciplines, amb propostes de petit format que poden fomentar la rotació, i en certa manera, pot ser enriquidor canviar de registres. Així que espero que tot plegat tiri endavant i puguem anar ampliant el públic de mica en mica.