Format en direcció cinematogràfica, al voltant del 2010 Alfons Casal va començar a dirigir diferents projectes teatrals a Andorra. Al 2015 va col·laborar per primera vegada amb l’ENA, i dos anys després es va convertir en uns dels seus directors artístics, feina que compagina amb la docència a l’Institut de Teatre de Barcelona.

Què és l’Escena Nacional d’Andorra?

L’Ena va néixer com una plataforma d’arts escèniques que desenvolupés i produís projectes fets des d’Andorra amb caràcter professional i amb vies d’expansió internacional.

Des que estic jo ens hem enfocat en donar a conèixer l’escena nacional a l’exterior per després tenir la possibilitat de portar els projectes a fora, buscar socis a l’exterior i començar a fer coproduccions amb sales o productores de Catalunya o d’Espanya en general i també de França.

Amb qui han col·laborat fins ara?

Amb el Teatre Nacional de Catalunya i amb el Teatro Español, a Madrid, amb una obra que dirigia l’Andrés Lima, la Carmen Machi amb equip andorrà en la producció. Com li comentava, la idea és donar feina als equips que formen part d’un projecte teatral.

Aquestes col·laboracions que fan a nivell internacional com funcionen?

Les triem en funció del seu interès artístic, l’equip que forma part de la producció i negociem perquè a l’equip de producció hi pugui haver professionals andorrans. Com més gent andorrana participi, més part econòmica podem assumir del projecte.

Quins és el seu objectiu com a director artístic?

L’objectiu principal és tirar endavant projectes artístics i donar feina als professionals del sector a Andorra. Pel que fa al tipus de projectes, en tant que escena nacional d’Andorra no ens tanquem a cap projecte. Intentem que cada any hi hagi propostes de diferents àmbits de l’escena, encara que no sempre és possible. No obstant, intentem trobar un equilibri. Volem ser versàtils i sobretot donar visibilitat a projectes que d’una altra manera potser no arribarien a Andorra durant la temporada teatral.

Suposo que aquest any amb la pandèmia la programació s’ha vist afectada. En quina mesura?

Sí que s’ha vista afectada. Aquest any hem hagut d’abandonar la idea de fer coproduccions amb l’exterior i ens hem centrat en potenciar projectes d’artistes del país i fer projectes més petits.

Indirectament això ha beneficiat a la gran quantitat d’andorrans que es dediquen a les arts. Per què creu que hi ha tant d’interès?

No sé quina és la raó, però crec que l’important és potenciar aquest fet i donar-li visibilitat perquè es vegi que treballar en professions relacionades amb les arts és possible. Ara és una quimera però es podria crear una petita indústria al país.

Aquest any l’ENA va posar en marxa la Jove Companyia Nacional amb joves d’entre 16 i 21 anys