Pauline Da Costa (1994), nascuda a França, va arribar a Andorra amb 10 anys i balla des que en té quatre. Quan va arribar al Principat va seguir fent-ho fins que va retornar al país gal per estudiar per ser ballarina i professora de dansa Jazz. Ara fa cinc anys que exerceix a l’escola Líquid Dansa i actuarà al concert de Cap d’Any de l’ONCA que se celebrarà del dia 1 de gener al dia 3 a l’Auditori Nacional.

–Què han preparat per al concert?
–Pel concert de Cap d’Any, l’ONCA ha afegit l’acompanyament de dos ballarins, el Xavier Pérez i jo, a l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, que serà un quintet. Nosaltres ballarem algunes peces sempre els dos junts, algunes amb alguna tècnica més moderna quant a l’estil de dansa perquè no sigui tot vals i ballet.

–Per què van optar per aquests estils?
–Depèn de la peça. Amb la Bella dorment ha de caure un vals tant sí com no, però la dansa Jazz o contemporani es pot ballar amb tota mena de música. Ho hem adaptat a la música clàssica i ens agrada aportar aquest toc més modern i no veure només una ballarina de clàssic amb tutú, puntes i monyo. El ball també pot donar-li més vida al concert i que els músics llueixin d’una altra manera.

–Ha estat un any difícil per la gent que es dediquen al món de la cultura?
–Sí perquè tot és molt incert. En qualsevol moment algú pot estar confinat. De fet, hi ha dues persones que preparen l’espectacle en aïllament i hem anat fent com hem pogut. Tot es fa sobre la marxa i ens hem d’adaptar ràpidament. Amb tots els espectacles no saps fins a l’últim moment si es podran fer.

–Va començar a ballar molt jove. Què aporta la dansa?
–És la meva passió i la meva dedicació. Sense la passió no pots fer aquesta feina, tant en l’àmbit pedagògic com de ballarina. Requereix molt temps personal i no veig la meva vida sense la dansa.

–Què li diria a algú que vol iniciar-se a la dansa? També com a professora.
–Que escolti al seu cos. La dansa també comença amb l’escolta de la música, si t’agrada alguna i t’entra una cosa dins teu com la sents, això et porta cap a la dansa. Després, hi ha molta gent que diu que no sap ballar ni moure’s, però no és veritat. Cadascú té alguna cosa dins seu, el seu moviment.

–Tothom pot ballar?
–Hi ha dos tipus de persona, la que busca classes per trobar el seu propi moviment a través d’unes pautes, mentre que també hi ha gent que prefereix una classe més estructurada. Has de trobar l’estil que t’agrada per aprendre els passos tècnics que et portaran cap a una coreografia, però tothom té lloc en una aula de dansa per aprendre i de qualsevol edat.

–Convida a tothom a veure el concert?
–Sí. Aquests dies tot el que és cultural, concerts i espectacles ho necessitem perquè ens aporta frescor i ens deixa sortir d’aquests moments durs i del nostre dia a dia quotidià.