El Joan Villasevil és la tercera generació al capdavant d’un negoci dedicat a la venda de modelismes per al col·leccionisme i joguines. Es tracta de la família del Basar Valira, arrelat a Escaldes-Engordany. 
 
–Com van les vendes aquest Nadal?
–Doncs malauradament, si ens posem a comparar amb anys anteriors, estem bastant per sota del que ens calia esperar per la Covid. Treballem bastant bé a escala local perquè fa molts anys que hi som, però trobem a faltar el turista, perquè hi ha moltes famílies que venien a passar les festes i ja feien les compres aquí per no transportar les joguines amunt i avall.

–I què és el que més es busca enguany?
–Casualment, hi ha un joc bastant buscat que es diu Virus i que s’ha posat de moda. Però, en general, ha canviat una mica el tipus de joguina en comparació d’anys enrere: s’està demanant molta cosa de manualitats, construcció i puzzle, una mica d’estil tipus Lego, que està incrementant adeptes. He deduït que el que més es busca és tenir una bona distracció a casa en cas d’un nou confinament.

–I tradicionalment, quan es venen més joguines a Andorra, el 24 o el 6?
–El client d’Andorra fa sempre meitat i meitat entre Nadal i Reis. Aleshores, pel que fa al turisme, el sector francès compra pel Pare Noel i pel cantó espanyol, al contrari, predominen els Reis.

–A banda de festes, com ha estat aquest 2020 pel vostre negoci?
–És un any per oblidar. O més aviat, per no oblidar i tenir-lo molt present de cara al que pugui tornar a passar. Amb la primera onada i el confinament, vam tenir la grata sorpresa quan vam poder tornar a obrir de què vam treballar molt i molt bé, i això va perdurar fins al setembre. I contràriament a la primera onada, des d’aleshores fins ara, que estem pràcticament tancats de la resta de països veïns, sí que estem pagant força el que és la manca de turisme. Sembla que ara recuperarem els visitants, però malauradament el que hem perdut, perdut està. Ara ho hem d’enfocar per intentar aguantar al màxim tots plegats i esperar que tot això passi definitivament.

–També tenen una part del negoci dedicada al col·leccionisme. Hi ha interès al país?
–No és que vagi a modes, però és cíclic. Aleshores, hi ha canvis d’aficionats durant el temps, perquè a vegades això et comporta tenir un espai reservat pràcticament per això i a vegades ja no pots fer-ho. Hi ha gent que amb el confinament s’hi van tornar a posar; d’altres que ho van deixar... Així que es pot considerar que la pandèmia també ha fet un reajustament en aquest món. 

–Però, té una part de clientela sempre?
–Sí. Potser per la quantitat de gent que som al país, és un sector molt limitat, així que tota la part de col·leccionisme hi té més pes la gent que pugui venir de fora. Però per la resta del negoci, afortunadament tenim clients molt fidels a Andorra.