L’Elisabet Terri és intèrpret i directora. El maig de l’any passat va finalitzar el rodatge de la seva opera prima dirigint un curtmetratge anomenat Vesania que avui mateix presenta al Teatre Les Fontetes, a la Massana. A banda d’aquest, va finalitzar, l’octubre d’aquest mateix any, la segona obra propia, anomenada Llana Negra. Actualment fa vuit anys que Terri està establerta a Andorra, on treballa amb el seu soci a la productora Imminent Produccions. Considera que ha sigut durant aquesta etapa al país que se li ha «despertat l’interès per a la direcció».
 
–Sobre què tracta el curtmetratge Vesania que presenta avui a la Massana?
–Té un punt diferent del que poden ser els curts convencionals i explicar-lo sense fer espòiler és difícil. El protagonitzem Roberto Alvarez i jo mateixa. Els personatges són misteriosos. Durant el transcurs del curt estan tancats en un espai molt fosc, separats per barrots però tots dos dins d’una cel·la fosca, i en aquest context, a través del diàleg intens i de la persuasió fan aflorar el trastorn i presenten temes com, per exemple, el significat de la bogeria.

–Què la va impulsar a crear-lo?
–A mi m’agrada molt escriure i ho faig sovint. Escric històries sobre temes diversos. En aquest cas, tenia un seguit de textos que vaig deixar llegir a certes persones. Aquests em van comentar que potser funcionarien com a curtmetratge si es posessin tots junts encara que no tinguessin relació entre ells. Jo els vaig fer cas i aquesta prova es va convertir en el meu primer guió. Vaig voler veure què passava si em llançava a la piscina, i així ho vaig fer. Vaig decidir fer primer un curt perquè considero que és el pas natural abans de fer alguna cosa més gran com podria ser una pel·lícula.

–Com va ser el procés de rodatge? Hi ha influït la Covid-19?
–En aquest cas, cal tenir en compte que jo he escrit el guió, he dirigit el rodatge i actuo al curtmetratge, i aquest conjunt d’aspectes eren el que em feia més por. El fet de ser novella a l’hora de dirigir i, a més a més, haver d’actuar alhora. La sensació que tenia just abans de començar el rodatge era d’haver-me posat en un embolic, però al final vaig alegrar-me molt d’haver-ho fet. Crec que el curtmetratge ha quedat molt bé i estem tots molt contents dels resultats. La Covid-19 va influir sobre el circuit de festivals posterior al rodatge, ja que el vam haver d’interrompre. Pel que es refereix a Andorra, havíem acordat que passaríem l’obra a la Massana a principis del 2020, però s’ha acabat allargant fins ara. Actualment, però, portem 25 seleccions i hem guanyat cinc premis amb Vesania.

–Quina de les obres a les quals ha participat amb anterioritat destacaria i per què?
–Com a actriu i productora destacaria la pel·lícula de Nick, perquè la vam rodar el 2014 íntegrament a Andorra, i considero que això és molt important.