El Jan Arimany té 27 anys és booktuber. Després d'estudiar dret i treballar en un despatx d'advocats, es va llançar a intentar complir el seu somni: l'edició i la divulgació literària. Ara, està un pas més a prop amb l’editorial internacional Trotalibros.

–Ara ja tens més de 12.500 subscriptors a YouTube, però quan decideixes obrir-te el canal?

–A mi sempre m'ha agradat llegir moltíssim i quan vaig començar la carrera de dret a ESADE vaig veure que no tenia gaire temps per llegir i em vaig crear un blog de ressenyes literàries. Fa vuit anys que comparteixo la meva visió subjectiva dels llibres. Finalment, quan ja era advocat aquí al Principat, vaig veure que la literatura, i específicament l'ofici d'editor, era el que omplien la meva vida i vaig decidir obrir un canal de YouTube i anar a Londres a estudiar edició internacional. Mentre que estava allà, no només feia ressenyes sinó que també feia vlogs de la meva experiència a Londres o a les llibreries. Va créixer molt en dos anys.

–Amb quin vídeo vas començar a créixer més?

–Hi havia ressenyes puntuals que tenien molt èxit, com els vídeos a finals d'any sobre els 10 millors o pitjors llibres, però a l'inici de la pandèmia vaig recopilar recomanacions de booktubers d'arreu del món i vaig demanar-los que acabessin el vídeo amb la frase «queda't en casa i llegeix un llibre». Això va ser molt exitós, s'hi va apuntar molta gent.

– I ara estàs impulsant una nova editorial independent, Trotalibros. Com anirà?

–Començarà amb una sola col·lecció que es diu Piteas, que s'especialitzarà a recuperar obres fonamentals, fascinants i atemporals de la literatura que han estat injustament oblidades i enterrades en els oceans tempestuosos de les novetats passatgeres. Aquelles que han anat quedant en l'oblit, desvirtuades, i ara és complicat o pràcticament impossible accedir-hi perquè són inèdites, han quedat descatalogades o oblidades. La idea és mirar enrere i donar una segona oportunitat a aquests llibres perquè tornin a conquerir lectors.

–Quin és el primer llibre que es publicarà?

–La guàrdia, de Nikos Kavadias, que va ser traduït del castellà l'any 1992, però va tenir molt poc recorregut malgrat ser una obra impressionant i imprescindible de les lletres gregues. L'editorial surt de la ràbia i impotència que em donava descobrir aquestes obres en llibreries de segona mà, en exemplars destrossats o, inclús, sense traducció al castellà.

–Quantes obres hi haurà a la col·lecció? Totes tenen traducció?

–Hi haurà set llibres, la majoria tenen traducció des de fa molt de temps, però a vegades dolenta, igual que tenen una mala edició, i sempre, mala promoció. Ara bé, un dels llibres que publicarem és inèdit en castellà. S'anomena Canción del Ocaso, de Lewis Grassic Gibbon, i va ser votada el llibre preferit de tots els escocesos, és el seu Don Quixot.

–Tots els exemplars comptaran amb un epíleg anomenat nota de l'editor. Per què?

–L'ofici de l'editor és molt desconegut i invisible i aquí està el meu afany d'intentar-lo fer visible i que l'editorial sigui molt humana. Aquest seria el racó on explico per què el llibre mereixia aquesta segona oportunitat d'una manera molt íntima.

–Per acabar, dues preguntes: primera, quin és el teu llibre preferit i per què?

–Cent anys de solitud perquè és una novel·la que aconsegueix recórrer tots els temes importants de la vida amb una naturalitat extraordinària

–Segona, quin llibre hauria de llegir tothom i per què?

–Incerta Glòria de Joan Sales, ja que és una gran novel·la amb un català ric, impressionant, que explica una història inoblidable i amb un protagonista extraordinari que és el Juli Soleràs. De fet, quan era advocat i escrivia ressenyes, firmava així en honor a un dels millors personatges de la literatura.