S’ha tornat a inaugurar per 12è any consecutiu el Pessebre de Canillo amb un total de 200 figures a mida real que representen 30 escenes diferents. El cap del Departament de Dinamització Turística i Cultural del comú, Francesc Oriol, destaca el creixement de la mostra al llarg del temps.

–Com s’ha organitzat i desenvolupat el pessebre?
–És un projecte molt consolidat, des de l’any 2008, ja va començar. Enguany, hem centralitzat les figures a l’avinguda Carlemany, encara que també n’hi ha des de la part de Palau de Gel, però sobretot ens hem adaptat als protocols sanitaris i hem treballat amb equips estables. Són 10 dies de muntatge.

–Quanta gent hi treballa?
–En aquesta edició hi han participat vuit persones dels Departaments de Turisme i Cultura. El muntatge cada any el tenim més per la mà, arran de l’experiència.

–Quines són les novetats d’aquest any?
–Des del departament, cada any tenim un pressupost anyal per al manteniment de les escultures que s’hagin pogut malmetre o per poder-ne afegir. Així, enguany hem afegit tres figures que són tres escenes: un pescador, que ens agrada molt afegir-lo a la zona del riu; una dona que beu aigua d’una font, i una figura d’una mare amb el seu nadó. Principalment, però, hi ha una feina de reparació de les figures que es malmeten.

–Hi ha personatges que recreen Betlem, però també combinats amb la vida dels habitants canillencs de principis del segle passat, no?
–Exacte. L’estructura també vol representar els antics oficis de caràcter quotidià d’inicis del segle XX. Està combinat amb la vida dels habitants: hi ha filadores, un flequer, cistellers... i sobretot hi ha molta presència del bloc de la pagesia amb figures de pagesos. L’agricultura i la ramaderia són aspectes que dintre de Canillo estan molt arrelats, volíem donar-li escenes que es mereixen per tradició.

–En aquest sentit, l’objectiu principal no és la representació religiosa, va més enllà.
–Va més enllà pels aspectes que volem representar. A part d’això, hem de tenir en compte que hi ha molts sistemes educatius a Andorra que vénen a visitar el nostre pessebre. Per això, és important que sigui un recorregut del que era la vida quotidiana. En conjunt, s’han representat una trentena d’escenes.

–La mostra també ofereix l’oportunitat de conèixer els carrers de Canillo.
–Sí. Té un vessant representatiu de Nadal i per altra banda, d’endinsar-se en el poble a partir de la visita al Pessebre, així també té un component turístic.

–Per acabar, amb quina figura pessebrística et quedaries?
–Hi ha un context molt especial que ens agrada molt a tots que és el naixement de Jesús situat just a l’entrada de la Capella de la Santa Creu. Allò està en patrimoni de la parròquia, embolcallat d’una manera molt especial i a mi és el que més m’agrada.