L’Assumpció Lluís ja va adonar-se fa anys que els pares necessitaven suport psicològic per transitar per l’adolescència dels seus fills. Era tan conscient que fa 15 anys que dirigeix el Grup de mares i pares d’adolescents que el Comú d’Escaldes-Engordany organitza de manera gratuïta i pel que han passat més de tres-cents progenitors de tot el país.

Com va sorgir la idea de treballar amb els pares?

Sempre havia estat interessada en treballar a nivell institucional i al 2000 vaig presentar al Comú d’Escaldes un projecte per ajudar als pares en la millora de l’educació dels seus fills.

Fills petits o grans?

Originàriament el projecte era més ampli i volia començar amb grups de pares de fills de 0 a 3 anys, un altre de 4 a 10 i d’11 a 18 anys i acompanyar-los durant les diferents etapes de creixement, però finalment la proposta que es va consolidar va ser la dels adolescents, que és la que porto fent des de fa 15 anys.

Quants pares hi mares han pogut passar pel grup durant aquests 15 anys?

Més de tres-centes persones. Els primers anys fèiem un grup de 20 persones com a màxim, després vam a passar a dos, i des de l’any passat, n’hi ha tres. Es fan dues sessions cada mes i el grup té una durada d’un trimestre.

Com es trien els temes que es tractaran al grup?

Els decideixen els pares. Quan s’inscriuen ens expliquen els temes que els interessen o preocupen. Durant cada sessió, jo introdueixo el tema i ells en parlen i exposen les seves opinions i dubtes.

Quins temes són els més habituals?

La manca de comunicació o la dificultat de comunicar-se amb els fills, la col·laboració a casa, el tema de les amistats que tenen, els estudis, les drogues, i des de fa un temps, internet i les xarxes socials.

Per què té tan mala fama l’adolescència?

Perquè des d’alguns mitjans i llibres es fa una equiparació entre adolescència i risc. Com a conseqüència, els pares veuen el problema abans que els hagi passat realment. I en el grup de mares i pares el que fem és normalitzar l’adolescent. De fet el 90% dels adolescents passen aquesta etapa sense grans conflictes.

Ha millorat la comunicació entre pares i fills?

Sí, però quan arriba l’adolescència tot això canvia, perquè els pares tenen molt clar que vol dir transgressió, provar coses noves, i en aquesta dinàmica necessita deixar fora als pares. I els pares ho pateixen moltíssim. Per la majoria és com un dol.

Quina és la millor postura que poden adoptar els pares?

Han de deixar-los el seu espai però estar a prop, jo els recomano que els acompanyin afectivament, que s’interessin pel que fan perquè els fills notin que hi són. Han de tenir paciència perquè després d’un temps tot es resitua i la relació es recupera.

Enguany, per la pandèmia han hagut de reduir el grup a 12 assistents i fer sessions per Zoom.