Oriol Pi (1999) és conegut per competir al món del trial, però aquest any, tot i la seva joventut, també s’ha iniciat com a entrenador de l’Andorra Women Trial Team, on ensenya les nenes a través de la seva experiència com a esportista.

 
–Com valora la temporada de l’equip femení?
–Ha sigut una molt bona temporada. Evidentment, hi ha moltes coses a millorar i molta feina per fer, però crec que hem complert els objectius que ens vam plantejar a principis d’any i, fins i tot, hi ha nenes que s’han atrevit a debutar al Campionat d’Espanya, que té molt prestigi. En tenir nivells diferents, cada nena té un objectiu adaptat al seu nivell.

–I tenint en compte la joventut de les noies encara tenen molt recorregut...
–Estem parlant que la nena més gran té 16 anys i una carrera esportiva al món del trial pot durar fins als 40. Estem veient casos com els de l’Adam Raga o el Fujinami, que amb 40 anys, encara estan al Mundial i són top.

–Es pot mirar més enllà dels campionats d’Espanya a curt termini?
–La Laia (Pi) va debutar al Mundial aquest any aconseguint la setena posició. Hi ha marge de millora, però era la nena més petita allà i va fer un bon paper. Per a la resta, a curt termini, crec que és una mica precipitat, però a llarg termini, per què no, si continuen entrenant. Han de ser elles que ho han de voler i ningú els regalarà res.

–Com ha estat entrenar la seva germana?
–Des dels quatre anys, ella va en moto. Hi vam començar els dos. Ha sigut molt maco veure la seva evolució i s’ho ha treballat molt. Com a germà, és un orgull poder entrenar la Laia i assolir aquests resultats és molt gratificant.

–La seva temporada com a esportista també ha sigut molt bona.
–Ha sigut una mica estranya perquè a principis d’any ens vam plantejar uns objectius i la Covid-19 ens va fer canviar-los totalment. Però ha estat bastant positiva, a banda dels resultats, perquè pel que fa al pilotatge he donat un pas endavant. He fet moltes hores i durant l’estiu he picat molta pedra. A l’última carrera, em jugava el podi i no va anar com esperava, però he de mirar ja per la temporada vinent i no martiritzar-me per aquesta última cursa.

–Gaudeix més competint o transmetent coneixements?
–Ambdues coses m’agraden, però la competició és brutal com a esportista perquè és el moment de demostrar tot el que has treballat. El que m’agrada d’entrenar és que puc transmetre la meva experiència, però això no és 100% objectiu perquè hi ha mil mètodes d’entrenament.

–Quins consells sol donar a les noies durant els entrenaments?
–En un nivell d’iniciació, treballem la posició sobre la moto, com adaptar-se al terreny o quina marxa utilitzar. A mesura que van avançant, entra una mica més el factor de la por perquè els obstacles són més alts, encara que no és igual per a tothom.