Ja al segle XVIII, no hi havia pessebre sense caganer. Es tracta d’una figura respectada, entranyable i ineludible en la tradició catalana, ja que adobava la terra per l’any següent i posar-lo portava sort, salut i tranquil·litat. L’empresa Caganer.com, de la família Alós-Pla, fa 28 anys que elabora artesanalment aquestes figures. El Marc Alòs és l’escultor.

–Segon any al Poblet d’Andorra la Vella. Contents?
–Sí. A les fires els has de donar oportunitats perquè la gent conegui qui ets i que comencin les col·leccions. A més, el meu germà està casat amb una andorrana i hi tenim família. El Poblet és maquíssim, està molt ben guarnit, i a l’estar les parades més separades fa que tinguin més vida. Com anirà la temporada és una incertesa, però es fa en un lloc on pensem que hi va molta gent del país. Amb tantes restriccions, quan podem sortir tots en tenim ganes i la gent valora el límit d’aforament perquè pot passejar i comprar més tranquil·lament. Potser en vendes no és tan alt però la qualitat de la fira és molt millor, sobretot els festius. Crec que anirà bé.

–Aquesta temporada compteu amb una trentena de caganers nous, quins?
–Són apostes que hem fet, tot i que a vegades la gent té altres preferències. Intentem alimentar els diversos apartats: músics, personatges mítics universals, del món del futbol... Enguany, la Covid ens està canviant la vida a tots i l’hem representat amb el caganer amb la mascareta, amb el sanitari com l’heroi que ens ha salvat i ens ajuda a vèncer la malaltia, el Fernando Simón... Tot i això, tenim altres personalitats com l’Ansu Fati, el Pau Donés, la Pipi Långstrump, el fullet tortuga o el pallasso d’IT. De música, ens hem centrat molt en el heavy amb grups com AC/DC o Kiss, i en política, per exemple, hem inclòs Joe Biden. Volíem fer-ne més, però ens hem reprimit.

–N’heu fet de personalitats andorranes?
–L’any passat vam fer el minairó, que està per tot Andorra. Aquest any no n’hem fet cap per la incertesa, però la família d’Andorra ens està donant moltes idees per poder representar-ne més l’any vinent. Els personatges públics i polítics costen més, però els de ficció poden tenir gràcia.

–Com sorgeix la idea d’homenatjar personatges famosos, reals i de ficció convertint-los en caganer?
–Va sorgir per casualitat. Fèiem oficis i figures públiques, que no acabaven d’agradar, però les ments evolucionen L’any 2007 van caure unes eleccions catalanes, l’any del tripartit, als volts de Nadal. Vam fer figures del Maragall, del Rovira, del Jordi Pujol, de l’Aznar, etcètera. L’èxit va ser brutal, no ens ho esperàvem i vam estar tota la fira fent-ne més. Més endavant també vam fer presidents internacionals i va venir premsa d’arreu del món.

–També col·laborant en la difusió de la cultura del caganer.
–Exacte. Ens va fer un salt qualitatiu, molta gent va conèixer el caganer a través d’aquesta figura. Veure que et compren caganers arreu del món és molt! Ni en el millor dels somnis ens hauria passat pel cap. És gràcies a la feina que fem constantment i perseverant.