Originària d’Escaldes-Engordany, l’Aurora Baena fa més de 14 anys que treballa al comú de la seva parròquia com assessora cultural, impulsant activitats emmarcades en la cultura, com el programa La Clau: apunts d’art, que enguany ha arribat a la sisena edició; o les conferències Per amor a l’art, que han arrencat aquest mes de novembre la seva 14a edició i té encara tres xerrades més previstes els primers mesos del 2021.
 
 

–Com ha estat l’experiència al cicle de La Clau aquest any?
–Molt gratament, puc dir que ha estat un èxit més gran que cap altre any, sobretot pel que fa a la xifra de públic assistent. Crec que el fet d’oferir activitats, i amb la total garantia de programar cultura de forma segura, ha atret molta gent. També penso que les persones, amb tota aquesta situació de la Covid-19 i el confinament que vam viure a la primavera, torna a aproximar-se a la cultura. Tenim necessitat de música, d’art, de literatura... de tot allò que ens emociona i que ens fa estar en comunitat,encara que sigui amb una distància social i totes les mesures de seguretat necessàries. Però aquesta sensació comunitària la porten les arts.

–Les seves xerrades versaven sobre la Casa Bauhaus, què ens en pot dir al respecte?
–Va ser un moment extraordinari, malgrat que no va ser molt gran en el temps, perquè va anar de l’any 1919 fins al 1933, quan el règim nazi va decidir tancar l’escola. Però tot i això, va canviar moltíssim el món de la història de l’art. I no només pel que fa a l’arquitectura, que era la branca principal, sinó també en altres disciplines com el disseny i més. De fet, encara avui dia, estem envoltats d’objectes que es van dissenyar al període de la Bauhaus: cadires, làmpades... objectes quotidians que sorgeixen d’aquest fenomen, dins d’aquesta escola d’arquitectura i disseny.

–Creu que després d’aquesta etapa, creixerà l’interès envers la cultura?
–Crec que sí, que s’ha generat un escenari perquè s’acosti gent que potser, dins del seu ritme de vida habitual i una quantitat extraordinària de lleure disponible més enllà de la cultura, no s’hi hagués atansat. En canvi ara, com que s’ha reduït molt aquest escenari d’oci disponible, i també de temps lliure i de què fer, potser algú sí que s’hi acosta. I penso que, qui entra al camí de l’art, ja no pot fer marxa enrere, perquè et canvia la manera de viure i de veure. És un camí de no retorn.

–I pensa que la situació actual, de pandèmia mundial, pot influir en l’art que ara estan creant els artistes?
–Evidentment. Tot allò que li passa a la societat també li passa a l’art. Perquè al final, l’art és la materialització d’allò que ens passa a les persones, de tot allò que pensem, de tot allò per que lluitem, i de tot allò que sentim. Les diferents coses de la vida humana es materialitzen a través de l’art. És a dir, que és mitjançant l’art que nosaltres li donem forma a allò que ens passa.