Juan Pablo Correa compleix la funció de secretari general al recentment creat Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra. Durant la seva dilatada experiència laboral, ha dut a terme tasques relacionades amb l’advocacia, la docència, l’arbitratge i la mediació.

–A partir de quins criteris es van determinar els càrrecs i què implica cada càrrec del Tribunal d’Arbitratge?
–Els criteris estan establerts d’una forma molt transparent. Tot el que és el funcionament del TAPA es determina als articles 7 i següents. En concret, els criteris que porten a la Cambra de Comerç o al Col·legi d’Advocats a nomenar uns determinats càrrecs, estan, també establerts, als articles 15 i 16. Pel que es refereix als membres que han estat elegits per la Cambra de Comerç d’Andorra, el primer és de lliure elecció, el següent ha de tenir una experiència predeterminada en l’àmbit de l’arbitratge a més de ser un professional de renom i el tercer ha de ser un home de negocis d’una gran honorabilitat i professionalisme reconegut. En referència als elegits pels advocats, és el mateix. Sempre n’hi ha un que és elegit de manera lliure, perquè en un òrgan així, això és normal, sempre hi ha d’haver algú que potser no encaixa en el que són els grans criteris, però que encaixi perquè en aquell moment s’estima adient la seva nominació. Els altres dos han de ser advocats en exercici amb més de 15 anys d’experiència i que mai hagin estat objecte de cap mena de sanció. La tasca, doncs, dels socis fundadors, és, seguint aquests criteris que estableixen els estatuts, nomenar a les persones escaients. Per exemple, actualment tenim el senyor Miguel Cases o el senyor Jordi Davall que representen la Cambra de Comerç i que han estat elegits per la seva gran experiència en temes arbitrals i perquè són empresaris de reconegut prestigi a Andorra. Pel que es refereix al Col·legi d’Advocats, és exactament el mateix. Són els estatuts els que estableixen uns requisits mínims perquè les persones que formin part de la junta del TAPA siguin persones de gran honorabilitat professional i amb molta experiència.

–En termes generals, pot explicar de què tracta el Tribunal d’Arbitratge?
–L’arbitratge és la forma de resoldre els conflictes més antiga del món. Quan l’estat no tenia assumit en règim de monopoli, el fet d’impartir justícia, la gent ho feia de dues maneres: a través d’un mediador, que era un senyor que intentava posar d’acord a dues parts. Si ho aconseguia bé, i si no mala sort. Això és el que actualment també s’impulsa arreu del món. Llavors hi havia un senyor quan aquests conflictes no es podien resoldre d’aquesta manera que de manera forçosa havia de posar pau i dir: «doncs mireu, us agradi o no, això serà el que jo digui». Aquest senyor era un àrbitre, al cap i a la fi el que feia era impartir justícia en un cas concret. Quan l’estat assumeix en règim de monopoli la justícia, que va ser amb la Revolució Francesa que es van crear els grans pilars moderns de la justícia, arreu del món comencen a sorgir els tribunals de justícia estatals amb independència, parcialitat, tot el que coneixem ara. Igualment, però, es segueix permetent que els particulars, si ho desitgen, actuïn com a àrbitres. 

–Quina diferència hi ha entre un jutge i un àrbitre?
–Un àrbitre és exactament el mateix que un jutge, però l’àrbitre no està investit de l’autoritat de l’estat, perquè no és un funcionari, normalment és una persona de gran prestigi amb una gran experiència professional que fa el mateix que un jutge; dirimir un conflicte. Un Tribunal d’Arbitratge, doncs, és extraordinàriament útil perquè és una alternativa a la jurisdicció estatal, però un àrbitre fa el mateix que fa un jutge. Tant un àrbitre com un jutge han de ser absolutament imparcials per poder jutjar. Evidentment si tenen algun vincle de relació amb les parts no poden ser-ho i, per tant, no poden impartir justícia. La diferència entre un àrbitre i un jutge és el funcionament de resolució d’un conflicte. A un jutge se li demana, moltes vegades, un esforç extraordinari perquè ha de ser molt polivalent en relació amb els temes que ha de resoldre. L’arbitre, en canvi, primer busca professionals que siguin veritables especialistes en aquella matèria. Si tenim uns advocats que sabem que són especialistes en dret de la construcció anirem a buscar aquells advocats perquè facin d’àrbitres en temes relacionats, per exemple.

–Quin tipus de conflictes es resolen a través del tribunal? 
–Qualsevol classe de litigi, que és com s’anomena de manera tècnica, que pugui ser objecte de disposició per les parts pot ser dirimit davant d’un Tribunal d’Arbitratge. Amb això vull dir que un tema penal no es tractarà. Si una persona comet un assassinat, per exemple, un àrbitre no el podrà jutjar perquè dependrà de l’Estat. Hi ha d’haver un ministeri únic que acusi, de manera formal, aquell delinqüent. Per tant, això queda totalment sostret del que seria la justícia arbitral. Però en canvi, totes aquelles qüestions que siguin de dret mercantil o de dret civil, que siguin completament privades i que siguin una discussió entre dues persones; des d’un litigi a la propietat intel·lectual, un tema de propietat industrial, una reclamació de productes defectuosos, una reclamació de qualitat... tots aquests litigis poden ser directament dirimits per àrbitres davant d’un Tribunal d’Arbitratge. El ventall és enorme. En principi, però, un tribunal arbitral està pensat per dirimir conflictes entre empreses, però no és exclusiu. També hi pot haver una persona que subscrigui un litigi per un conflicte entre particulars.

–Quin és el benefici que aporta l’organisme al país i als seus ciutadans?
–És un benefici immens. És un benefici perquè això significa que s’han de nomenar un o diferents àrbitres, que lògicament són remunerats per la feina que fan, significa que hi ha advocats que defensen a les parts, que s’han de desplaçar a Andorra i que són persones que en aquest sentit, ajudaran a impulsar l’economia andorrana perquè necessitaran nits d’hotels, restauració, taxis, etc. Tot, el que comporta un tribunal és dur negoci a un país perquè és tot un engranatge. També es necessitaran traductors, potser,... el sistema de resolució de conflictes farà moure tot un sector de l’economia, que lògicament és el jurídic, però que també és el de la restauració i el dels serveis.

–El Tribunal té projecció internacional.
–El Tribunal d’Arbitratge d’Andorra és per tothom qui es vulgui sotmetre a aquesta forma de resolució de conflictes. No té res a veure si el sol·licitant desenvolupa activitat al país, o no. Hi ha una qüestió que pot sobtar moltes vegades perquè no és freqüent però és possible.  La gent, en la seva lògica, pensa que quan vas a la justícia hi vas per dirimir un conflicte entre dues persones del mateix país, però això no és així. El normal és que sigui així, però es poden donar situacions adverses a la presentada. 

–De quina manera poden recórrer a l’organisme els ciutadans?
–A un tribunal arbitral s’hi accedeix de dues maneres. La primera, és posant, en un contracte, una clàusula. La segona opció és que, per exemple, les parts quan tinguin un litigi diguin: «escolteu, en comptes d’anar a la jurisdicció, per què no anem al TAPA?». Llavors, si les dues parts es posen d’acord en anar al TAPA, automàticament tenen les portes obertes per dirimir-hi el seu conflicte. El menys complicat és la segona opció. Tot i així, el normal és que això es faci sempre en un contracte a través de clàusules, estatuts, etc.