La Meritxell Camp és psicòloga clínica i cofundadora del centre d’atenció psicològica i mèdica Nivi. Aquest dimecres ofereix una xerrada adreçada a les famílies i com fer front a les separacions, emmarcada en les activitats de Laurèdia Jove i organitzada pel Comú de Sant Julià de Lòria.
 
–Sobre què versa la xerrada del dia 18?
–Es tracta d’un cicle de xerrades que organitzen des del comú adreçat a les famílies que tenen canalla, per diferents temes que poden ser del seu interès. Aquest mes de novembre està programada aquesta que faré jo sobre com gestionar una la família després d’una separació.

–Com a professional, com recomana a uns pares que traslladin als fills la decisió de separar-se?
–La primera cosa que han de fer pare i mare és posar-se ells d’acord en quin serà l’argument que explicaran als fills. Perquè a vegades, una de les coses que complica la situació és que els pares comuniquen de forma unilateral als fills aquesta decisió que és prou important i això fa que sigui més complicat. Així és vital que els pares es posin d’acord abans, tenint en compte també altres qüestions com l’edat dels fills, quin serà el fil conductor d’aquesta comunicació. És bàsic i un factor de protecció perquè les coses vagin millor. Afortunadament, cada vegada més sovint la gent demana assessorament abans de fer efectiva la separació per veure quina seria la millor manera i que tingui el mínim impacte possible sobre la canalla. I aquí els orientem en temes de comunicació o de gestió de les visites en funció del règim, per exemple.

–Com afecten la pandèmia i sobretot els confinaments a les famílies separades?
–Va representar un plus de complexitat perquè, en el moment que es va decretar el confinament al març, potser el nen estava fent una visita de cap de setmana i aleshores va haver de quedar en aquell domicili durant el confinament, perquè el que no interessava era que els nens anessin d’un lloc a l’altra. Així, es va intentar que no es belluguessin però que es prioritzés molt que el pare que en aquell moment no tingués la custòdia, pogués tenir contacte diari amb els nanos, fent videotrucades, en definitiva, que estiguessin molt al cas de tot el que anava passant.

–Què ens pot dir sobre Nivi?
–És un centre d’atenció psicològica amb més de 20 anys d’experiència, i els darrers quatre anys hem anat ampliant els serveis fins avui dia, que disposem de psicòlegs infantojuvenils, infantils, perinatals, clínics, de família i terapeutes de parella, i a més, també disposem de dos psiquiatres i d’una doctora especialitzada en temes d’addiccions. És a dir, que en aquests moments estem cobrint un ventall bastant important dins de la salut mental. Treballem en l’àmbit ambulatori, per tant, no són pacients aguts sinó persones amb una cronicitat o amb patologies que no són severes. Però si convé un ingrés, els derivem a un centre de referència.