El cor dels Petits Cantors d’Andorra el va fundar la Catherine Metayer fa 29 anys i avui dia el continua dirigint amb la mateixa energia i il·lusió que als seus inicis. Més d’un miler d’infants i joves han passat per aquesta escola de cant coral, donant forma a una tradició que no existia a Andorra abans de la seva aparició, i formant-los en uns valors que van molt més enllà de l’aprenentatge musical.

–Abans de crear el cor dels Petits Cantors, quina era la seva relació amb Andorra?
–Havia vingut quan era petita amb els meus pares a esquiar, però a part d’això, no tenia cap relació, fins que vaig venir amb el cor de petits cantors de Nantes (França) per fer algunes actuacions durant una gira que vam fer per Europa al 1991. Després d’aquestes actuacions, com un mes després, va ser quan van contactar amb mi per crear el cor dels Petits Cantors d’Andorra.

–Amb quin objectiu?
–El de fomentar el cant coral entre els infants.

–I com va ser el procés de creació del cor?
–Els començaments van ser una mica difícils perquè a Andorra no hi havia una cultura de cor, no hi havia una tradició popular que inclogués cors infantils com si que hi havia a d’altres països europeus. En la pràctica, això va significar que va costar molt d’incorporar la disciplina, que necessita un cor d’aquestes característiques i vaig haver de ser una mica dura per aconseguir l’hàbit de l’aprenentatge; puc dir, que hi ha haver moments que vaig dubtar si ho aconseguiria, però finalment, tot va sortir bé.

–Tan bé que ja no va marxar.
–No, fa trenta anys que visc a Andorra.

–Quina valoració fa després d’aquests trenta anys?
–Crec que el cor ha aportat moltes més coses a més del fet de cantar. Hi ha tota una educació que es fa a la vegada quan marxem de gira, de saber conviure i desenvolupar-se fora de la teva zona de confort. Tots els i les que han passat pel cor em diuen que és una escola de vida, perquè tot el que han après en el cor els ha servit després en la seva vida i això crec que és molt important. Són nens que han aprés uns valors que els han modelat com a adults.

–A partir de quina edat es pot formar part del cor?
–A partir dels 8 anys, i poden estar fins als 20 anys, si volen. Normalment es queden fins que comencen els estudis universitaris. No ho volen deixar perquè un infant que canta en un cor, no vol anar a cantar a un altre, perquè cadascú té el seu mètode.

–Durant aquests trenta anys, han sortit persones que després s’hagin dedicat al cant professionalment?
–I tant, molts. David Costa, per exemple, ara està a Itàlia, o Maria Solé, que està a París, i que aquest any provarà de fer els estudis superiors de cant. Té una veu extraordinària.

–I què passa quan un infant vol cantar però no se li dona bé? Com se li diu?
–Mai li he dit a ningú que no serveix, perquè al cor tothom té la seva plaça. Naturalment, hi ha nens que tenen més facilitat que uns altres, però amb estudi poden millorar molt.

–Es pot aprendre a cantar, llavors?
–I tant, sobretot si entren al cor amb 8 anys, hi ha molt de temps per aprendre.

–Quins valors aporta als infants formar part d’un cor?
–El cor és un clan familiar. Jo sóc la seva segona mare (riu). Aprenen a conviure, a ser solidaris, a valer-se per si mateixos, a compartir... Actualment, són 40 infants i a vegades pot ser una mica complicat, però el cert és que jo els hi dono molt de mi, però ells també em donen molt.
–En els seus inicis i durant molts anys el cor estava format únicament per nens. Per què?
–Perquè la meva formació era amb cors formats només per nois, era part de la tradició a nivell mundial i durant els primers anys la vam seguir, encara que a partir del 2010 també van entrar noies.

–Hi ha diferències entre dirigir un cor només de nens i un mixt?
–Els nens amb 8 anys tenen el que es diu la veu cristal·lina i li canviarà entre els 12 i els 16 anys. Això no passa en el cas de noies, la seva veu no canvia tant en el pas de la infància a l’adolescència. D’altra banda, el potencial de la veu d’un nen d'11 anys és equivalent al potencial de la veu d’una nena de 16 anys. Després, s’igualen en potencial però quan són petits hi ha diferències significatives i s’han de tenir en compte a l’hora de dirigir un cort mixt.

–Quines proves es fan per poder accedir al cor?
–Han de fer una prova de cant amb mi per veure quin color de veu tenen, si es tracta d’una soprano o contralt, però no dic mai que no, perquè la formació la faig jo.

–El cor a més d'actuar al Principat ha fet gires per molts països i organismes tant importants com l'ONU. Es podria dir que són una mena d’ambaixadors culturals d’Andorra al món?
–Si que ho és. La música tendeix ponts. Fer una actuació davant un ambaixador o davant el Papa (hi havia una actuació programada per a aquest any que s’ha hagut d’anul·lar per la crisi sanitària) o el president de la República Francesa dona als infants un saber estar que es transmet i qui els escolta tenen un feedback molt positiu amb ells.

–Des de l’any 2017 el cor es va integrar a l’Institut de la Música d’Andorra. Què ha suposat?
–Ha suposat un canvi a millor molt gran perquè a partir d’aquell moment els nens han pogut rebre formació musical amb diversos professors i abans només m’encarregava jo. Els assajos també els fem aquí, tres dies a la setmana.

–Què és Andchor?
–És un grup d’alumnes del cor, però dels més grans, creat per desenvolupar les veus dels tenors, barítons i sopranos, primeres veus amb les quals també fem concerts.

–El cor actua amb els músics de l’Institut?
–Si, en fem amb l’orquestra que dirigeix el Jordi Albelda, que és un professional magnífic que fa una feina extraordinària amb els nens.

–Com s’han organitzat durant la pandèmia?
–Durant el confinament vam fer classes online i després les actuacions que hem fet al país han estat amb la meitat d’infants. Pel que fa a la programació internacional, hem fet dues actuacions, però en general estem a l’espera de veure com evoluciona tot, perquè és una cosa que afecta a tot el món. Encara no sabem si podrem fer el concert de Nadal, el prepararem però hi ha un gran interrogant.

–Quin és el repertori de cançons?
–Música contemporània, cançons de Nadal. Les peces les trio en funció de les veus.